pujar
Flexió verbal »(Del llatí vulg. *podiare, mat. sign. derivat de pŏdĭum, montanya.)
- v. intr. Accedir a un lloc més alt; anar d’un lloc més baix a un atre més alt: Puja per l’escala al quint pis.
- Pujar al coche, al tren, a l’avió..., prendre estos vehículs per a viajar en ells.
- refl. Acompanyat de la partícula en, pujar u mateixa: Me’n puge al coche i me’n vaig. Puja-te’n a l’escala.
- Pujar al cavall, posar-se damunt d’ell per a cavalcar, montar-lo.
- tr. Posant com a règim directe la paraula que indica el lloc per a on se passa cap a un nivell més alt: Haveu de pujar l’escala si voleu vindre a ma casa.
- Aplegar a un grau més fort, a un nivell més intens: Ha pujat l’audiència del programa.
- En la navegació fluvial, navegar contra corrent.
- fig. Alvançar des de l’últim cap al primer, seguint l’orde del temps o l’orde llògic.
- Ascendir en dignitat, càrrec, colocació, categoria social…
- Aumentar de preu o valor una cosa: L’or sempre puja de valor.
- tr. Portar a un lloc més alt; dur d’un lloc més baix a un atre més alt.
- Fer més agut el to de la veu o el sò d’un instrument.
- Aumentar l’intensitat d’un color, d’un sò…
- Fer més alt: Havem de pujar més pissos si volem que siga l’edifici més alt del món.
- Aumentar la cantitat, el preu, el cost…: Pugen el pa i la gent protestarà.
- Pujar a cavall ad algú, loc. Abusar d’ell, despreciar-lo…
- Pujar al cap, loc. Atarantar, pertorbar els vapors forts de les begudes alcohòliques, del tabac, etc.; per ext., fig. Pertorbar la raó una causa anímica, com l’ira, l’orgull…
- Pujar les sancs al cap, loc. Tindre un accés d’ira.
- Pujar-se’n a la figuereta, loc. Alterar-se, irritar-se, posar-se histèric.