Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: prendre
prendre
Flexió verbal »
(Del llatí prehendĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. Agarrar.
  2. Agarrar en la .
  3. Prendre el pols ad algú, medir-li el pols per a controlar el seu estat de salut.
  4. Adoptar una manera dactuar o dobrar: En morir el pare el fill major ha pres el paper de cap de família.
  5. Prendre acorts, determinacions, resolucions, etc. Decidir, acordar, resoldre
  6. Prendre la contra, ant. Adoptar una posició antagònica.
  7. Prendre consell, seguir un consell rebut.
  8. Prendre eixemple, llum, mostra, etc. Adoptar com a eixemple o model.
  9. Prendre lhàbit, ingressar en una orde religiosa.
  10. Prendre nota dalguna cosa, tindre-la en conte, considerar-la.
  11. Prendre part en una cosa, intervindre, decantar-se per una de les parts.
  12. Prendre possessió, fer-se càrrec duna propietat o ocupar un càrrec.
  13. Prendre precaucions, prevore, anar en conte.
  14. Reaccionar davant duna situació, una circumstància, un fet
  15. Prendre a broma, no considerar sério un assunt, un fet, una cosa
  16. Prendre be o prendre malament, reaccionar be o malament.
  17. Prendre-la en algú, culpar ad algú per lo que fa o diu, tindre-li mala voluntat.
  18. Tindre sentiments interns favorables cap a una cosa, situació, assunt…: Li ha pres afecte al gos que trobà.
  19. Prendre gust, aficionar-se a una cosa.
  20. Patir un dolor, dany, castic
  21. ant. intr. i impersonal. Succeir, acontényer, ocórrer.
  22. tr. Apropiar-se alguna cosa, assampar-la.
  23. Furtar, apropiar-se duna possessió aliena.
  24. Atrapar ad algú o algun animal que es resistix a ser capturat.
  25. ant. Ocupar un lloc, terreny, etc.
  26. Prendre terra, aterrisar una nau aérea, atracar un barco, descendir duna nau.
  27. Obtindre una cosa, possessionar-se della, fruir-la
  28. Prendre declaració, anotar lo que algú declara sobre un fet o assunt.
  29. Prendre jurament, fer que algú jure abans de parlar o declarar.
  30. Prendre llicència, obtindre un permís o autorisació.
  31. Prendre la lliçó ad algú, comprovar si es sap la lliçó escoltant-li-la dir.
  32. Prendre mida, medir les dimensions dun objecte comparant-les en una unitat de llongitut, capacitat...
  33. Prendre la paraula, parlar en una reunió al ser autorisat per a fer-ho.
  34. Dispondre duna persona per primera volta: Prengué a Vicent com a criat. Tots els hòmens prengueren muller.
  35. Prendre per o prendre com a, formar-se un concepte dalgú o alguna cosa.
  36. Prendre ad algú per un atre, confondre a una persona pensant-se que és una atra.
  37. Admetre, acceptar, rebre: Sha pres molt be les crítiques que li han fet.
  38. Menjar, beure o absorbir per a alimentar-se, medicar-se, etc.: Tots els dies sha de prendre les medicines.
    1. Prendre café, llet... beuren.
    2. Prendre-sen una, loc. Prendre o beure una copa dalgun licor.
  39. Prendre un bany, sumergir-se en aigua o un atre líquit.
  40. Prendre la fresca, expondres a la frescor duna corrent daire, de la nit, de lombra
  41. Prendre el sol, expondres als raigs solars.
  42. Escomençar a tindre: La carn al forn ya ha pres un color dorat.
  43. Prendre color, escomençar a tindre els fruits el color propi de la madurea o posar-se roja la pell del cos pel sol.
  44. Prendre cos, aumentar de tamany o volum, créixer, formar-se una cosa.
  45. Escomençar una acció: Prendre la volada. Prendre envestida.
  46. intr. Decidir una direcció, trayecte, etc.: Pren la dreta i aplegaràs a sa casa.
  47. refl. ant. Posar-se a fer una cosa.
  48. intr. Arraïlar, adquirir força una planta o empelt.
  49. Encendres o propagar-se el fòc, inflamar-se.
  50. Això prendries, loc. Això voldries pero no és possible.
  51. A prendre pel cul, loc. A fer punyetes, a fer la .
  52. A prendre pel sac, loc. A fer punyetes, a fer la , a prendre pel cul.
  53. Prendre jornada, loc. ant. Assignar o acordar un dia concret.
  54. Prendre en paraula, loc. ant. Trobar engany, error o incoherència en les paraules dalgú.
Buscar prendre en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: emprendre.