bany, -nys
(Del llatí balneu, mat. sign.)
- s. m. Immersió del cos dins d’un líquit: Anàrem a prendre el bany a la plaja.
- Lloc destinat a prendre banys.
- Habitació o sala d’una casa en banyera per a llavar-se.
- Per extensió, servici o excusat sense banyera ni ducha.
- Acció i efecte de sometre o expondre el cos o una part d’ell a l’acció d’un agent com el sol, bany de sol, el vapor, bany de vapor, el fanc, bany de fanc...
- Acció i efecte de cobrir un objecte en una capa fina d’alguna matèria, com ara una capa de sucre, d’or, bronze...
- plr. Balneari: En les excavacions s’han descobert uns banys àraps.
- Bany de sanc, matança de moltes persones.
- Bany de multituts, fet d’acostar-se una personalitat a una multitut que l’aclama o vitoreja.
- Bany de Maria, acció de posar un atifell en aigua al fòc i dins d’ell un atre en una substància que recebix d’esta manera una tenor constant.