sucre, -es
(De l’àrap sukkar, mat. sign.)
- s. m. Substància molt dolça que s’obté principalment de la canyamel o de la remolacha, cristalisada i refinada adquirix una consistència granulosa i és soluble en l’aigua. S’usa en l’alimentació.
- Sucre blanc, sucre refinat sense impurees.
- Sucre candi, sucre poc refinat obtengut per evaporació que forma cristals grans i transparents.
- Sucre de tarroç, sucre refinat i prensat en trossos chicotets de forma regular.
- Sucre fi, sucre depurat i mòlt finament.
- Sucre glacé, sucre fi o fet pols.
- Sucre roig, sucre poc refinat de color pardusc.
- Sucre esponjat, massa esponjosa feta de sucre, clara d’ou i suc de llima que es suca en aigua o es desfà en ella endolcint-la.
- De sucre, loc. Molt fi i delicat.
- Dolç com el sucre, loc. Que és molt dolç.
- Sucre en la sanc, diabetis, malaltia que es caracterisa per una eliminació excessiva d’orina i uns atres trastorns generals, en nivells de glucosa en la sanc molt alts.