Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: pols
pol, -ls
  1. s. m. Cada u dels dos extrems de l’eix d’una esfera.
  2. Pol austral, pol sur.
  3. Pol boreal, pol nort.
  4. Pol nort o àrtic, pol terrestre enfrontat a la constelació de l’Orsa Menor.
  5. Pol sur o antàrtic, pol terrestre opost al pol nort.
  6. Pols celests, se diu dels punts diametralment oposts a l’eix de rotació de la Terra.
  7. Pols magnètics, punts situats en les regions polars cap a on se dirigix l’agulla magnètica.
  8. Pol de círcul d’una esfera, cada u dels extrems del diàmetro perpendicular al pla del dit círcul.
  9. Cada u dels terminals del circuit d’una pila o un aparat elèctric.
  10. fig. Cada punt d’un cos a on s’acumula la força d’un agent: Els pols d’un imant.
  11. Pol magnètic, punt situat en cada una de les regions de la Terra cap als que senyala l’agulla imantada, per l’acció del camp magnètic terrestre.
  12. Pol positiu, Electr. Extremitat de major potencial del circuit d’una pila.
  13. Pol negatiu, Electr. Extremitat de menor potencial del circuit d’una pila.
pols, -sos
(Del llatí pŭlsu, mat. sign.)
  1. s. m. Glatit intermitent produït pel moviment de la sanc en circulació que es percep en certs punts de les artèries, principalment en les monyiques.
  2. Part de la monyica a on se percep el moviment de la sanc en circulació.
  3. Prendre el pols, percebre el moviment de la sanc en circulació d’una persona prenent-li la monyica.
  4. Agarrar el pols a una cosa, loc. Aplegar a dominar una cosa, una art, una matèria, saber com funciona, com va a actuar, evolucionar...
  5. Fermea i vigor en la mà per a eixecutar alguna acció que necessita de precisió.
  6. A pols, fer una acció en la sola força de la mà i la monyica, sense descansar ni recolzar el braç.
  7. Tindre bon pols, tindre fermea i vigor en la mà per a realisar una acció en precisió.
  8. Tremolar el pols ad algú, tindre tremolor en la mà.
  9. Cada una de les dos parts del cap entre l’ull i l’orella a on se percep el glatit produït pel moviment de la sanc en circulació.
  10. Alterar-se de polsos, loc. Enfadar-se molt algú, pertorbar-se.
pols
(Del llatí pŭlvis, mat. sign.)
  1. s. f. Conjunt de partícules diminutes de terra seca o qualsevol atra matèria sòlida que s’alcen en l’aire.
  2. En pols, reduït a partícules molt menudes al moldre’l.
  3. m. ant. Porció de qualsevol matèria reduïda a partícules molt menudes que pot agarrar-se en els dits polze i índex.
  4. Fer pols una cosa, loc. Destruir-la, desfer-la totalment.
  5. No moure pols ni remolí, loc. Actuar pacíficament, silenciosament, sense fer soroll ni crear problemes.
  6. Estar fet pols, loc. Estar fet jaç o fet astelles.
ref. Qui no vullga pols, que no vaja a l’era.
Buscar pols en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: poll.