Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Terra
terra
(Del llatí tĕrra, mat. sign.)
  1. s. f. Planeta del sistema solar en el que habita el ser humà (s’escriu en mayúscula): El planeta Terra és la nostra casa.
  2. Part de la superfície del planeta no coberta per la mar.
  3. U dels quatre elements de la naturalea, en contraposició a l’aire, l’aigua i el fòc.
  4. Sol natural o artificial sobre el qual se camina, qualsevol superfície sobre la que estan les persones o coses; en este significat, la paraula terra es sol usar precedida de preposició: a terra, en terra, per terra.
  5. La vida terrenal, el món material, en contraposició a la vida eterna, a l’atre món.
    1. Qualsevol part o divisió geogràfica o política del territori. Respecte d’una persona, lloc a on ha naixcut: La meua terra és el Regne de Valéncia. Esta és la terra dels valencians.
    2. Terres valencianes, el Regne de Valéncia, Valéncia.
    3. La terra del che, coloq. Les terres valencianes o Regne de Valéncia, per l’us que en tot el valencià i en el castellà de Valéncia es fa de l’interjecció che.
  6. Terreny destinat al cultiu, que és apropiat per a l’agricultura.
    1. Matèria formada per arena, argila i matèria orgànica que forma la part blana de la corfa terrestre en contraposició a la roca, metals, etc.
    2. Terra assaonada, la que es pot treballar en molta facilitat, especialment en acabar el rec o la pluja.
    3. Terra cagaferrada, la que és dura i compacta, mala de treballar.
    4. Terra campa, terra sense arbres, dedicada al cultiu de cereals.
    5. Terra crua, la que es troba baix de la terra cultivable.
    6. Terra de canyar, en l’arrossar, la terra establida des de fa poc.
    7. Terra de colp, en l’arrossar, la terra que està enmig del curs de l’aigua.
    8. Terra de regadiu, la terra de cultiu que es rega.
    9. Terra de secà, la terra de cultiu que no es rega i només rep l’aigua de pluja.
    10. Terra dolça, la que és tova, bona de treballar; també es diu terra farinosa.
    11. Terra eixamorada, la que es va secant, i és més dura.
    12. Terra erma, terra sense cultiu, improductiva.
    13. Terra falladora, terra que té poca collita.
    14. Terra farinosa, la molt tova i fina, també es diu terra dolça.
    15. Terra granadora, terra a on el sembrat grana be.
    16. Terra margosa, terra blanquinosa.
    17. Terra molsosa, terra formada pel sediment de les riuades.
    18. Terra morta, la que no es cultiva.
    19. Terra negra, la que es forma per descomposició de matèries orgàniques, de color fosc i molt bona per al cultiu.
    20. Terra roja, terra argilosa o gredosa, de color roig.
    21. Terra sapenca, terra estèril.
    22. Terra solta, terra esponjosa, fàcil de treballar.
    23. Terra vegetal, terra en gran cantitat de matèria orgànica, molt bona per al cultiu.
    24. Terra verge, terra que no s’ha cultivat mai.
    1. Nom donat a diverses matèries pulverulentes, especialment a certs òxits metàlics.
    2. Terra d’escurar o terreta, terra arenisca que servix per a escurar, especialment els atifells de cuina.
    3. Terra d’ollers, argila.
    4. Terra cuita, argila barrejada en aigua i cuita en forns especials que s’usa per a fer objectes de cuina, recipients per a menjar i beure, per a tindre plantes, flor, etc.
    5. Terra sagellada, bolarmeni, argila ferruginosa rogenca.
  7. A ras de terra, al mateix nivell de terra, sense perdre contacte en ella.
  8. Baix terra, baix de la superfície de la terra.
  9. Caure en o a terra, loc. Caure en el sol o pis.
  10. Anar a terra, fig. loc. Perdre’s, deixar d’existir: La fàbrica ha anat a terra i ha tancat.
  11. Caure en terra, o anar-se’n a terra, caure, afonar-se.
  12. De la terra, de la pròpia terra, país o regió i no vengut d’una atra.
  13. Deixar en terra, fig. ant. Deixar anar, prescindir d’alguna cosa.
  14. En terra plana, a peu pla, a nivell de terra.
  15. Per mar o per terra, navegant o caminant.
  16. Posar els peus en terra o peu a terra, descavalcar o baixar d’un vehícul.
  17. Posar terra per mig, fugir, alluntar-se d’un lloc per a evitar un perjuí.
  18. Prendre terra, aterrisar l’avió o arribar la nau a port.
  19. Saltar a terra, loc. Eixir d’una embarcació, desembarcar.
  20. Terra adins, en un lloc interior, que s’allunta de la costa.
  21. Terra de ningú, en temps de guerra, territori no ocupat per ninguna de les parts beligerants.
  22. Terra de promissió, la terra promesa per Deu als israelites; fig. Terra fèrtil, rica, plena d’abundància.
  23. Terra ferma, massa de terra que forma els continents, en contraposició a l’oceà i les illes.
  24. Terra Santa, llocs de Palestina relacionats en la vida i mort de Jesucrist considerats sagrats.
  25. Tindre molta terra o moltes terres, tindre grans extensions de terra de cultiu.
  26. Tirar a terra o en terra, loc. Llançar alguna cosa o ad algú per a que caiga.
  27. Quedar en terra, loc. Perdre algú el mig de transport quan se’n va de viage o no fer un viage que s’havia organisat.
  28. Besar la terra que algú chafa, loc. Sentir un gran respecte o agraïment cap ad eixa persona.
  29. De terra no passarem, loc. Indica que sempre hi ha un llímit per als problemes.
  30. No tocar els peus en terra, loc. Estar en l’inòpia, no ser conscient de la realitat.
  31. Tirar terra a una cosa o per damunt d’una cosa, loc. Ocultar-la, fer que no es parle més per a que s’oblide.
  32. Tirar-se terra als ulls, loc. Parlar o fer alguna cosa de manera que, volent disculpar-se, u mateixa es perjudique.
  33. Terra que no s’alce, loc. local. Se diu quan s’acorda una cosa volent dir tracte fet, d’acort, aixina siga.
observacions/documentació: S’escriu Terra, en mayúscula inicial, quan designa al planeta.
ref. Terra, ni poca ni massa. Qui té terra i no la veu, se fa pobre i no s’ho creu. Terra roja, quan te farà goig, ven-la.
Buscar Terra en:
  • Terra coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de terrar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de terrar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: enterat i terrat.