Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<
Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Terra
terra
(Del llatí tĕrra, mat. sign.)
s. f. Planeta del sistema solar en el que habita el ser humà (s’escriu en mayúscula): El planeta Terra és la nostra casa. // Part de la superfície del planeta no coberta per la mar. // U dels quatre elements de la naturalea, en contraposició a l’aire, l’aigua i el fòc. // Sol natural o artificial sobre el qual se camina, qualsevol superfície sobre la que estan les persones o coses; en este significat, la paraula terra es sol usar precedida de preposició: a terra, en terra, per terra. // La vida terrenal, el món material, en contraposició a la vida eterna, a l’atre món. // Qualsevol part o divisió geogràfica o política del territori. Respecte d’una persona, lloc a on ha naixcut: La meua terra és el Regne de Valéncia. Esta és la terra dels valencians. / Terres valencianes, el Regne de Valéncia, Valéncia. / La terra del che, coloq. Les terres valencianes o Regne de Valéncia, per l’us que en tot el valencià i en el castellà de Valéncia es fa de l’interjecció che. // Terreny destinat al cultiu, que és apropiat per a l’agricultura. // Matèria formada per arena, argila i matèria orgànica que forma la part blana de la corfa terrestre en contraposició a la roca, metals, etc. / Terra assaonada, la que es pot treballar en molta facilitat, especialment en acabar el rec o la pluja. / Terra cagaferrada, la que és dura i compacta, mala de treballar. / Terra campa, terra sense arbres, dedicada al cultiu de cereals. / Terra crua, la que es troba baix de la terra cultivable. / Terra de canyar, en l’arrossar, la terra establida des de fa poc. / Terra de colp, en l’arrossar, la terra que està enmig del curs de l’aigua. / Terra de regadiu, la terra de cultiu que es rega. / Terra de secà, la terra de cultiu que no es rega i només rep l’aigua de pluja. / Terra dolça, la que és tova, bona de treballar; també es diu terra farinosa. / Terra eixamorada, la que es va secant, i és més dura. / Terra erma, terra sense cultiu, improductiva. / Terra falladora, terra que té poca collita. / Terra farinosa, la molt tova i fina, també es diu terra dolça. / Terra granadora, terra a on el sembrat grana be. / Terra margosa, terra blanquinosa. / Terra molsosa, terra formada pel sediment de les riuades. / Terra morta, la que no es cultiva. / Terra negra, la que es forma per descomposició de matèries orgàniques, de color fosc i molt bona per al cultiu. / Terra roja, terra argilosa o gredosa, de color roig. / Terra sapenca, terra estèril. / Terra solta, terra esponjosa, fàcil de treballar. / Terra vegetal, terra en gran cantitat de matèria orgànica, molt bona per al cultiu. / Terra verge, terra que no s’ha cultivat mai. // Nom donat a diverses matèries pulverulentes, especialment a certs òxits metàlics. / Terra d’escurar o terreta, terra arenisca que servix per a escurar, especialment els atifells de cuina. / Terra d’ollers, argila. / Terra cuita, argila barrejada en aigua i cuita en forns especials que s’usa per a fer objectes de cuina, recipients per a menjar i beure, per a tindre plantes, flor, etc. / Terra sagellada, bolarmeni, argila ferruginosa rogenca. // A ras de terra, al mateix nivell de terra, sense perdre contacte en ella. // Baix terra, baix de la superfície de la terra. // Caure en o a terra, loc. Caure en el sol o pis. // Anar a terra, fig. loc. Perdre’s, deixar d’existir: La fàbrica ha anat a terra i ha tancat. // Caure en terra, o anar-se’n a terra, caure, afonar-se. // De la terra, de la pròpia terra, país o regió i no vengut d’una atra. // Deixar en terra, fig. ant. Deixar anar, prescindir d’alguna cosa. // En terra plana, a peu pla, a nivell de terra. // Per mar o per terra, navegant o caminant. // Posar els peus en terra o peu a terra, descavalcar o baixar d’un vehícul. // Posar terra per mig, fugir, alluntar-se d’un lloc per a evitar un perjuí. // Prendre terra, aterrisar l’avió o arribar la nau a port. // Saltar a terra, loc. Eixir d’una embarcació, desembarcar. // Terra adins, en un lloc interior, que s’allunta de la costa. // Terra de ningú, en temps de guerra, territori no ocupat per ninguna de les parts beligerants. // Terra de promissió, la terra promesa per Deu als israelites; fig. Terra fèrtil, rica, plena d’abundància. // Terra ferma, massa de terra que forma els continents, en contraposició a l’oceà i les illes. // Terra Santa, llocs de Palestina relacionats en la vida i mort de Jesucrist considerats sagrats. // Tindre molta terra o moltes terres, tindre grans extensions de terra de cultiu. // Tirar a terra o en terra, loc. Llançar alguna cosa o ad algú per a que caiga. // Quedar en terra, loc. Perdre algú el mig de transport quan se’n va de viage o no fer un viage que s’havia organisat. // Besar la terra que algú chafa, loc. Sentir un gran respecte o agraïment cap ad eixa persona. // De terra no passarem, loc. Indica que sempre hi ha un llímit per als problemes. // No tocar els peus en terra, loc. Estar en l’inòpia, no ser conscient de la realitat. // Tirar terra a una cosa o per damunt d’una cosa, loc. Ocultar-la, fer que no es parle més per a que s’oblide. // Tirar-se terra als ulls, loc. Parlar o fer alguna cosa de manera que, volent disculpar-se, u mateixa es perjudique. // Terra que no s’alce, loc. local. Se diu quan s’acorda una cosa volent dir tracte fet, d’acort, aixina siga.
observacions/documentació: S’escriu Terra, en mayúscula inicial, quan designa al planeta.
ref. Terra, ni poca ni massa. Qui té terra i no la veu, se fa pobre i no s’ho creu. Terra roja, quan te farà goig, ven-la.
Buscar Terra en:
  • Terra coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de terrar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de terrar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: enterat i terrat.