món, -ns
(Del llatí mŭndu, mat. sign.)
- s. m. Conjunt de totes les coses creades.
- La Terra.
- Anar pel món, deambular, no tindre residència fixa.
- Vore món, viajar pels països.
- Per res del món, de cap manera.
- Esfera que representa la Terra.
- El món antic, els continents d’Europa, Àsia i Àfrica.
- El nou món, els continents d’Amèrica i Oceania.
- Vindre al món, nàixer.
- L’atre món, la vida del més allà o d’ultratomba.
- Anar-se’n a l’atre món, morir.
- Enviar a l’atre món, matar.
- No ser d’este món, ser molt estrany o despreocupat per les coses terrenals.
- Lo que concernix als interessos terrenals en oposició a les coses espirituals.
- Gent de món, se diu de la gent que fa molta vida social o que ha viajat molt.
- La totalitat de persones que hi ha en el món i que constituïxen l’humanitat.
- Home o dòna de món, se diu de l’home o la dòna que sap molt de la vida per les experiències vixcudes.
- Tot lo món, tots, totes les persones.
- Mig món, moltíssima gent.
- Un món, moltíssim, gran cantitat.
- No haver vist el món per un forat, loc. No tindre cap d’experiència.
- Posar-se el món per montera, loc. No importar-li a u res lo que puguen pensar o dir d’ell.
- Des de que el món és món, loc. Indica que una cosa sempre ha segut aixina i que seguirà sent-ho.
- Riure’s del món, loc. Fer lo que a u li dona la gana per damunt dels convencionalismes.
- No ser res de l’atre món, loc. No ser res especial o extraordinari.
- Més content, alegre, pagat... que el món, loc. Molt content, alegre, pagat...
- Ser un món a part, loc. Ser una cosa completament diferent a les atres, generalment millor.
- Més que el món, loc. Molt: Estic més content que el món per haver guanyat la partida. S’ha quedat a soles i més ample que el món.
- El món, dialect. i coloq. El número quarantasset (47) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: ue e