deport, -ts
(Derivat posverbal de deportar, divertir.)
- s. m. ant. Diversió, recreació, eixercici físic a l’aire lliure, esplai.
- Activitat física que s’eixercix com a joc o competició que requerix entrenament i seguix unes normes.
observacions/documentació: La forma deport és clàssica, etimològica i viva en valencià, la moderna forma esport és un anglicisme del català normatiu. La forma deport que trobem en els clàssics tenia un significat de recrear-se o divertir-se fent alguna activitat o eixercici, ya que encara no existia l’accepció moderna de fer eixercici físic per a competir que hui té: “Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit”. Bernat Descoll. Cronica del Rey d’Arago En Pere IV lo Ceremonios. 1546. “( — ort): Confort, conort, desconort, acort, mort, port, [port], tort, aport, fort, mort, mort, ort, estort, [acort], recort, recort, deport, discort, sort, deport, redort. Jaume March. Diccionari de rims. 1371. “E aqui parlam del feyt dels sarrahins. E estiem aqui tro a VIII dies ab gran alegria e ab gran deport”. Jaume I. Llibre dels feits del rei en Jaume. 1380. “lo qual joch troba Aurelio Scauro a consolacio e deport del poble”. Antoni Canals. Valeri Màxim 1395. “...no ha deport altr·en lo mon qu·es navegar”. Ausias March. Poesies. 1425.”... acosta a la sua boca odorants florides erbes que, per deport, ab les candides mans collides havia”. Joan Roïç de Corella. Proses mitològiques. 1460. “... era vengut açi ab aquests altres cavallers per dançar o haver algun deport”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “Per exercici / de ma persona, / alguna stona / yo cave·n l’ort. / Per mon deport, / apres passeje / fins que fameje”. Jaume Roig. Spill. 1460.