Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: aire
-aire
(Del llatí -ariu.)
  1. suf. Sufix dorige llatí, hui poc productiu, que indica professió, com ara: colombaire, guixaire, alcollaire.
aire, -es
(Del llatí aer, -ĕris, mat. sign., i este del grec ἀήρ.)
  1. s. m. Fluït que compon latmòsfera. És una barreja composta fonamentalment per vapor daigua i gasos, com ara oxigen, nitrogen i argó: Sense aire no podem alenar. És aconsellable renovar laire de les cases airejant-les. Estem contaminant laire de manera constant.
    1. Vent, aire en moviment. Els aires reben moltíssims noms i diferents en cada comarca, segons da on bufen.
    2. Aire de baix, en Castelló, vent del SE.
    3. Aire de dalt, en Castelló, vent del NE. En Llucena, vent del NO.
    4. Aire de mar, en Llucena vent del Sur.
    5. Aire de Matamon, en Xàtiva, vent NO.
    6. Aire del moro o morisc, en Xàtiva, vent del SE.
  2. ¡Aire!, Interjecció que sutilisa per a afanyar ad algú i també per a tirar-lo o apartar-lo dalgun lloc: ¡Aire!, que se nos fa de nit. Fòra dací, ¡aire!, no vos vullc tornar a vore.
  3. A laire lliure, loc. En lexterior, sense res que cobrixca o protegixca de les possibles inclemències de lorage: La festa és en lo carrer, a laire lliure.
  4. A laire, loc. Al descobert: Du el cul a laire.
  5. Aire acondicionat, aire que un acondicionador transforma en aire calent o gelat segons el programem.
  6. Aire comprimit, aire, el volum del qual se reduïx de manera que aumenta la seua pressió, la qual se sol utilisar com a energia en expansionar-se: Disparaven en una escopeta daire comprimit.
  7. Aire líquit, líquit que sobté, fonamentalment, quan laire se somet a gran pressió, sutilisa en lindústria i com a explosiu.
  8. Al meu, teu, seu... aire, loc. A la manera pròpia i particular de cada u: Treballa al seu aire, sense tindre en conte als atres.
  9. Al pom de laire, loc. A la corrent de laire: Si et poses al pom de laire agarraràs un constipat.
  10. Aspecte exterior dalgú i manera de moures: La mare del marqués tenia un aire aristocràtic.
  11. Briu, espenta: Si seguixes treballant en eix aire acabaràs pronte la faena.
  12. Certa semblança entre persones: Tots els fills tenen un aire a la família del pare.
  13. Colp daire, airada.
  14. Disparar a laire, loc. Disparar una arma cap amunt, sense apuntar a ningú, generalment com a senyal davís: El policia disparà a laire per a que el fugitiu es detinguera.
  15. Donar un aire, loc. Patir un atac de paràlisis que es creu provocat per una mala corrent daire.
  16. Donar-se aire, loc. Afanyar-se: Donat aire que fem tart.
  17. Eixèrcit de laire, conjunt de forces aérees dun país.
  18. En laire, loc. Sense tocar terra: Porteu el sac en laire, que no toque terra.
  19. Fer aire, loc. Aventar o bufar el vent: Feu-li aire al fòc que sapaga. Fa un aire de por. També es diu quan algú ha sentit una cosa pero no vol fer cas: Ma mare està dient que ajude a mon germà, pero fa aire.
  20. Montar a laire, loc. Montar o engalzar una pedra preciosa, un cristal de les ulleres o qualsevol atra cosa subjectant-la en alguns punts de manera que quede separada del restant i visibles per dalt i per baix.
  21. Mús. Cançó o tonada duna composició.
  22. Viure (o passar) de laire com els camalleons, loc. Viure sense menjar o menjant molt poc.
  23. Estar una cosa en laire, loc. Estar per resoldre, sense acabar.
ref. Tindre molt d’aire i poc que aventar. (Se diu quan se parla molt i no es fa res).
Buscar aire en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ahir.