por
(Del llatí pavōre, mat. sign.)
- s. f. Pertorbació de l’ànim davant d’un risc o dany real o imaginari.
- Recel que algú té per que li ocórrega alguna contrarietat.
- Fer por, s’utilisa per a ponderar alguna cosa que resulta extraordinària i fa fredat: Un edifici tan alt que fa por.
- Morir-se o cagar-se de por, loc. Tindre moltíssima por.
- Tindre-li ad algú o ad alguna cosa més por que a Deu, que l’ha de matar, loc. Tindre-li molta por.
- Per por de, loc. En temor a una cosa, per precaució: Per por de no aplegar a temps havem aplegat massa pronte.