(Del llatí vulgar *de-ab-ante, mat. sign.)
- adv. i prep. Part per a on l’objecte es presenta o alvança normalment.
- Passar davant d’algú, passar i posar-se primer que la persona que va en la mateixa direcció.
- En presència d’algú o d’alguna cosa.
- En presència d’una autoritat administrativa o judicial.
- A la vista d’un fet o una situació que obliga a actuar d’una manera determinada: Tots som iguals davant la mort.
- Al davant, davant, loc. En la part anterior.
- Al davant, loc. Davant d’algú o alguna cosa.
- Ser el de davant, loc. Ser el primer, el principal.
- Anar davant del vent, loc. Ser molt astut, ser molt sabut.
- Anar davant i darrere d’algú, loc. Seguir en insistència ad algú per a obtindre alguna cosa d’ell.
- Lo que va davant, va davant, loc. Lo que ya s’ha fet, menjat, begut... ningú nos ho pot llevar.
ref. Qui va davant, guanya la joya. Qui no mira davant, darrere es queda.