vent, -ts
(Del llatí vĕntu.)
- s. m. Moviment de l’aire motivat per causes naturals, especialment variacions tèrmiques entre diferents capes atmosfèriques.
- Vent de bocana, local. En el Grau de la ciutat de Valéncia vent del surest, segons l’orientació de la bocana antiga del port.
- Vent de Castella, local. Vent de l’oest en la Ciutat de Valéncia, o Vent de gallinera en Pego.
- Vent de la Collada d’Useres, vent que bufa de migjorn o Àfrica.
- Vent de la creu, local. Vent del surest en Vinaròs, nomenat Vent morisc en Xàtiva.
- Vent a la creu, en el port de Valéncia vent de l’est o surest.
- Vent de dalt, local. Vent del noroest en Tàrbena, nomenat Vent castallà en Alcoy.
- Vents generals, els que són predominants en determinades époques de l’any per a un lloc o clima.
- Vent de Peníscola o vent de birbadores, local. Vent del suroest en Vinaròs, nomenat vent morisc en Llucena i Alcoy, vent alacantí en Xàtiva o vent de vessagària en Pego.
- Vents periòdics, els que canvien en direccions opostes en determinades époques.
- Vent de Provença o plovença i ant. de Proença, local. Gregal, vent del nordest en Alcoy.
- Vent de Sant Marc, local. Vent del nort en Morella.
- Vent valencià, local. Vent del sur en Morella, nomenat vent garbinol en Castelló de la Plana, o vent del Mongó en Cullera o vent d’Elig en Pego.
- Vent de dins, en el port de Valéncia vent de l’oest noroest.
- Fer vent o bufar el vent, quan el moviment de l’aire s’aprecia clarament.
- Racha de vent, aument de la velocitat del vent que es produïx de manera sobtosa i violenta i té una duració curta.
- Vent acanalat, el que bufa per un lloc estret i relativament llarc, veent aumentada la seua velocitat per eixe motiu.
- Vent de la mar o vent de fòra, el que bufa des de la mar terra a dins.
- Vent de terra o vent terral, el que bufa des de terra adins cara a la mar.
- Vent de riuada, el que intensifica els temporals marítims provocant o favorint el desbordament dels rius.
- Vents alisis, vents que bufen constantment entre els tròpics cap a l’equador. Van de les altes pressions subtropicals cap a les baixes pressions equatorials. Bufen de nordest a surest en l’hemisferi nort i del surest al noroest en l’hemisferi sur.
- A ple vent, navegar en tot l’aparell al vent, en les veles unflades.
- Refrescar el vent, aumentar el vent en força i violència.
- Girar-se el vent, canviar el vent de direcció.
- El moviment de l’aire des del punt de vista del seu benefici o perjuí a la navegació.
- Bon vent, el que favorix la navegació.
- Vent en popa o vent de popa, el que bufa en el mateix sentit de la navegació.
- Vent de proa, el que bufa des del lloc opost al rumbo de la navegació, contra l’alvanç del barco.
- Vent apuntalat, el que bufa pegant-li al barco de gaidó.
- Vent al través o vent a la quadra, el que bufa perpendicularment al rumbo de la nau.
- Vent de borina, el que bufa des d’una direcció entre sis i huit quartes del rumbo, obligant al barco a cenyir.
- Vent obert, el que bufa des d’una direcció que forma un àngul en el rumbo major que sis quartes.
- Vent fresc, el que bufa en força, fent que les veles s’òmpliguen i no es gualdrapen ni colpegen els pals.
- Vent fort, el que obliga a navegar només en les dos veles majors i les atres aferrades.
- fig. Ímpetu que incita o agita els ànims cap actes més o manco violents: Bufen vents de canvi. Vents de revolució.
- Aire que es posa en moviment de forma artificial.
- Instrument de vent, instrument musical que sona fent passar l’aire pel seu interior.
- Corda o cadena que es lliga per un cap a un punt fix i per l’atre a un element vertical, per a mantindre’l dret i impedir el seu moviment.
- Vanitat, jactància, buidor: En les seues paraules no hi havia més que vent.
- Cada u dels puntals de fusta, generalment de morera, que soporten l’armassó de la coberta d’una barraca valenciana.
- ¡Al vent!, loc. Veu que li ordena al timoner que orse.
- Anar vent en popa, loc. Que prospera de la millor manera, sense cap d’obstàcul.
- ¡Bon vent!, loc. Quan se diu adeu ad algú, expressant-li indiferència o felicitat per la seua marcha. Esta locució pot aparéixer en diferents formes, com per eixemple: Bon vent te pegue al cul, i en popa que no s’encalle; Bon vent i barca nova; Bon vent que tingues i que bona mar t’acompanye.
- Córrer més que el vent, loc. Córrer de forma molt veloç.
- Dir o cridar als quatre vents, loc. Dir o cridar una cosa per a que tot lo món ho sàpia.