Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Corda
corda, -des
(Del llatí chorda, budell.)
  1. s. f. Conjunt de fils de cànem, espart, cotó, pita o un atre material que retorçuts entre formen un sol cos llarc i flexible de grossor variable segons per a lo que sutilise.
  2. ant. Cordó.
  3. La corda que satesa als dos extrems duna ballesta o arc.
  4. Cada u dels fils que sutilisen en molts instruments musicals per a produir sons.
    1. Instrument de corda, instrument que produïx sons musicals per mig de cordes.
    2. Música de corda, música que seixecuta en instruments de corda.
  5. Cada una de les quatre veus fonamentals del cant: baix, tenor, contralt i tiple).
  6. Extensió de la veu des de la nota més baixa a la més alta que pot aplegar.
  7. La part dun rellonge que li dona impuls per a funcionar.
  8. Donar corda al rellonge, tensar el mecanisme que dona impuls a un rellonge.
  9. Tindre corda un rellonge, tindre el mecanisme impulsor en disposició per a que funcione.
  10. Força impulsora dun mecanisme i per extensió espenta, ànim, ganes de fer una cosa.
  11. Donar corda ad algú, loc. Deixar-lo charrar, incitar-lo, donar-li ocasió de parlar molt.
    1. ant. Mida de llongitut variable, segons la cosa a medir, i que era un corda.
    2. Corda de soguejar, unitat llineal agrària valenciana equivalent a 40,77 metros.
  12. Conjunt de persones nugades a una corda per a obligar-les a un treball o impedir que fuigguen.
  13. Cordada de coets.
  14. Nàut. En una embarcació, peça grossa que va endentada de popa a proa per baix dels baus, que servix de reforç al buc contra la flexió llongitudinal.
  15. Nàut. En una embarcació, cada u dels taulons grossos que formen el centre de la coberta i que van de popa a proa.
  16. Geom. Llínea recta que va tallada per dos punts, un arc o porció de curva.
  17. Anat. Cordes vocals, lligaments de la laringe que es tensen, vibren i produïxen .
  18. Corda de nucs, corda en nucs separats a una certa distància que facilita pujar per ella.
  19. Corda fluixa, cable sobre el que fan eixercicis els volantiners.
  20. Ser de la corda, loc. Opinar o pensar igual que algú.
  21. Estar en la corda fluixa, loc. Estar en una situació delicada, de perill i inestable.
  22. Per baix corda, loc. De manera oculta.
  23. Estirar la corda, loc. Extremar el rigor.
  24. Afluixar la corda, loc. Moderar el rigor.
  25. La corda i el poal, loc. Se diu de dos persones inseparables. També es diu Sant Roc i el gos, que cacen pels dos.
  26. Anar com el bou en la corda, loc. Anar a la força.
  27. Portar o tindre corda de penjat, loc. Tindre molta sòrt.
  28. Joc de la corda, joc que consistix en fer rodar una corda agarrada pels dos caps i botar-la u o més chiquets.
  29. Amollar corda o donar corda, loc. Deixar anar gradualment la corda que es agarrada.
  30. Tirar en la corda, loc. En lAlbufera de Valéncia, fer alvançar la barca o albuferenc tirant della en una corda des de terra.
  31. Tirar moltes cordes, loc. ant. Expondre i discutir en moltes opinions.
  32. Fer cordeta, fabricar corda en espart. met. Anar molt estrenyut de ventre. Tardar molt en fer la deposició.
  33. Per baix corda, en el joc de pilota valenciana, falta en la jugada per no passar la pilota per dalt corda.
  34. La corda ho dirà, en el joc de pilota valenciana, se diu quan la pilota pega en la corda i és falta.
  35. Tallar corda, en el joc de pilota valenciana, jugar la pilota en molta força i buscant la corda per a fer-la quinze.
  36. Diners a la corda, en el joc de pilota valenciana, premi en partida per al jugador o jugadors que la guanyen.
ref. Tant s’estira la corda, que a la fi es trenca. Sempre es trenca la corda per la part més fluixa. Allà a on va la corda, va el poal.
Buscar Corda en:
  • Corda coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de cordar
    • la 2ª persona d'imperatiu de cordar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encorda, encordat, encordada, cordat, cordà i cordada.