popa, -pes
(Del llatí pŭppe, mat. sign.)
- s. f. Part posterior d’una embarcació.
- A popa, Nàut. Prop de la popa o mirant a popa.
- Anar vent en popa, navegar a favor del vent, en la mateixa direcció d’este.
- De popa a proa, tota l’embarcació, en sentit llongitudinal.
- Anar vent en popa, loc. Anar guanyant o prosperant ràpidament.
- Estar sobre popa, loc. Nàut. Estar la popa en més calat de lo normal.
- Tancar-se a popa, loc. Nàut. Fer que la direcció del vent coincidixca en la quilla.