estar, -rs
estar
Flexió verbal »(Del llatí stāre.)
- v. intr. Existir, trobar-se en un lloc, situació o condició, estar present: Ma casa està en la plaça del poble. Havem estat ací tota la nit.
- Viure en un lloc o trobar-se en ell durant algun temps: He estat tota ma vida en Valéncia. Està de criada en casa de l’amo.
- Verp copulatiu que atribuïx al subjecte de l’oració una qualitat, atribut, característica, forma de ser o acció expressada per un adjectiu, adverbi, locució adjectival o adverbial: Estic content. Estic famolenc. Esta paella està dolça. Si obris la porta l’habitació estarà més fresca.
- Mantindre’s una cosa en un lloc, condició o situació: El problema està per resoldre. La frontera estarà tancada durant la guerra.
- ¿Cóm està, estem, esteu... ?, salutació, frase de cortesia.
- Està be, indica aprovació.
- S’utilisa com a verp auxiliar en combinació en un atre verp en gerundi per a indicar continuïtat: Estic anant a casa. Joan està arreglant el coche.
- Estar a punt de + infinitiu, indica que l’acció de l’infinitiu és immediata: Ton pare està a punt de vindre; a tall de.
- Estar en algú, estar d’acort en algú o estar al seu costat.
- Estar en tot, estar atent a tot sense oblidar res.
- Estar sobre algú o sobre alguna cosa, no descuidar-lo mai, estar atent, ajudar-lo en tot moment.
- ¿Estem?, ¿estàs?, etc. Expressions que equivalen a ¿haveu entés be?, ¿ho has entés?.
- refl. ant. Abstindre’s de fer alguna cosa.
- Parar-se, en espera d’algú o d’alguna cosa que es necessita.
- Deixar estar, loc. Deixar tranquil: Deixa’m estar que no vullc sentir-te més.
- Seguit de la preposició per més un infinitiu, indica que s’està preparat o a punt de fer lo que indica l’infinitiu: Estic per tirar al fòc les seues cartes.
- Estar a la que cau, loc. Estar molt atent o pendent d’un tema o cosa.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.