tita, -tes
tito, -ta, -os, -tes
(D’orige expressiu, relacionat en tita.)
- s. m. Veu per a cridar a les gallines i pollets.
- Au de l’orde de les galliformes, originària d’Amèrica, de gran tamany, que pot aplegar a 20 quilos o més de pes, en el plomage fosc o negre en taques blanques en reflexos, en el cap i coll cobert de carúncules roges i un floc de pèls blancs en el pit. També rep els noms de titot o polit.
- Tito real, au de la família dels fasiànits, oriünda d’Àsia, de l’espècie Pavo cristatus, un poc més gran que una gallina, en una cresta de plomes rígides; les plomes del cos en el mascle són de color vert i blau lluent i té una coa, formada per llargues plomes, que desplega en forma de palmito per a atraure a la femella, que és de color cendrós i en la coa més menuda.
- Entre peixcadors, se diu de qualsevol peix de grans dimensions.
- Roig com un tito, loc. En la cara molt roja.
- Va, que la tita ya està en el sac, loc. Locució que anima indicant que la cosa ya està feta, conseguida o casi acabada.
observacions/documentació: Al tito real antigament se li dia pago.
Imàgens
- Paraules que tenen una escritura pareguda: tità.