pèl, -ls
(Del llatí pĭlu, mat. sign.)
- s. m. Filament cilíndric, prim, de matèria còrnea que naix i creix en la pell de la major part dels mamífers.
- Conjunt dels dits filaments que cobrixen el cos dels animals o part d’ell.
- Conjunt dels dits filaments que cobrixen la pell d’un animal.
- A pèl, a favor del pèl, en la seua direcció.
- A repel, pèl amunt o contrapel, en direcció contrària a la del pèl.
- Pèl de gamell, teixit fet en pèls d’est animal.
- Pèls que cobrixen el cap de les persones o una atra part del cos, com el pit o les cames. Si el pèl és molt fi i pareix pelussa se li dona el nom de pèl de bresquilla.
- fig. Calitat que es manifesta exteriorment: Té unes taronges de bon pèl.
- Apèndixs filiformes que cobrixen exteriorment algunes fruites, com ara les bresquilles, alguns teixits, etc.
- Veta en les roques formada per una substància pareguda a la sal.
- No tocar un pèl de roba ad algú, no ofendre’l, ni perjudicar-lo, ni agredir-lo.
- Pèl de cuc, fibra molt resistent, brillant, que s’obté del budell dels cucs de seda.
- Pèl de mamella, mamitis, malaltia consistent en l’obstrucció dels conductes de la llet en les dònes o femelles que estan alletant.
- Trobar pèls, loc. Trobar defectes i erros.
- fig. Cosa insignificant, cantitat mínima.
- Ni un pèl, loc. Gens ni miqueta.
- Un pèl d’aire, loc. Una bufada molt suau.
- A pèl, loc. A temps, a propòsit.
- Agarrar-se d’un pèl o d’un pèl de rossí, loc. Aprofitar qualsevol excusa o pretext.
- Apegar-se com el pèl a la pasta, loc. Ser molt apegalós.
- Contar els pèls a un cavall corrent o al dimoni, loc. Ser molt llest o intuïtiu.
- Deixar-se els pèls en la gatera, loc. Passar molt prop per una situació perillosa.
- En pèl, loc. Nu, sense gens de roba.
- En pèls i senyals, loc. En tot detall.
- Home de pèl en pit, loc. Home de molt corage, vigorós, robust.
- No tindre pèls en la llengua, loc. Parlar clar, no tindre temor en dir les coses com són.
- No tindre un pèl de fava, lleig, agraït... loc. No tindre ni lo més mínim d’una d’eixes qualitats o característiques.
- No vore el pèl ad algú, loc. No vore a una persona en molt de temps o quan convenia la seua presència.
- Pèl a pèl, loc. Sense fer tornes en un canvi.
- Pèl per pèl, loc. En tot detall, minuciosament.
- Per un pèl o pèl de figa, loc. Per ben poc.
- Posar-se els pèls de punta, loc. Ariçonar-se, arrufar-se.
- Prendre el pèl ad algú, loc. Burlar-se d’ell intentant que no es done conte.
- Rascar-se u pèl amunt, loc. Traure diners de la bojaca i a disgust.
- Ser una cosa de pèls, loc. Ser una cosa gran perill.
- Agarrar un pèl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algú no s’abriga lo suficient.
- Tornar verts els pèls o fer eixir ad algú els cabells verts, loc. Fer que algú passe molta pena, provar la paciència.