veta, -tes
(Del llatí vĭtta, mat. sign.)
- s. f. Tros de teixit de forma allargada, que s’usa per a lligar, adornar o embenar.
- Nàut. Qualsevol de les cordes o caps amprats a bort d’un barco.
- Cinta estreta, generalment roja, usada per a lligar papers.
- Zool. Peix de l’espècie Cepola rubescens, de forma allargada i plana i color blanc rogenc.
- Cada una de les incrustacions en una matriu rocosa d’una naturalea o tonalitat diferent a la que la volta o que està plena de mineral aportat per corrents subterrànees.
- Llínea pareguda a una cinta que es troba en una fusta, una pedra o un orgue vegetal.