Cinta
cinta, -tes
(Del llatí cĭncta, cenyida.)
- s. f. ant. Cintura, la part del cos que es troba més avall de les costelles i per damunt del ventre.
- Teixit en forma de tira estreta que servix per a lligar, cenyir o adornar.
- Cinta mètrica, tira de qualsevol material que està numerada per centímetros i que servix per a medir.
- Cinta transportadora, dispositiu mecànic format per una banda mòvil que trasllada mercaderies, equipages, persones, etc.
- Cinta magnètica, cinta que està revestida d’una substància magnètica que registra les senyals que produïxen els sons, imàgens o informacions per a la seua reproducció en un atre moment.
- Cinta de vídeo, cinta magnètica que s’utilisa per a registrar películes, les quals poden ser reproduïdes en un vídeo reproductor.
- Cinta adhesiva, cinta que per a una o abdós cares està impregnada d’un material adherent, utilisant-se per a apegar.
- Cinta aïllant, cinta que està impregnada en una solució adhesiva, que s’utilisa per a cobrir les conexions dels conductors elèctrics.
- Cinta cinematogràfica, cinta de celuloide que conté imàgens.
- Nàut. Cada una de les andanes que es coloquen des de la llínea de navegació dels barcos cap amunt per a soportar millor la pressió de la mar i la força dels obencs.