abdós
(Del llatí amboduos, mat. sign. cf. el cast. ambos o el cat. ambdós.)
- adj. i pron. m. i f. plr. Els dos, les dos; l’u i l’atre o la u i l’atre; l’una i l’atra; l’u i l’atra; l’una i l’atre: Abdós amigues trobaren treball. Abdós havien buscat molt.
observacions/documentació: Forma que trobem documentada des dels primers documents escrits: “... e encara que son abdos los testimonis, son discordantz en lo preu de la somera”. Pere de Golmés, Guillem de Castalla. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1277. “...Thomas de Saragossa e Domingo, frare seu, abdos ensemps feriren al dit Thomas de Calatayú”. Anònim. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1280. “...Los dits en Guillem Ramon de Monchada e en Ramonet, son fill, abdos ensems e cascun per si”. Berenguer de Ripoll. Pergamins, processos i cartes reals. 1300. “...o si.l pare o la mare o abdos ensemps”. Anònim. Furs de Valencia. 1329."Si abdos los dits alguatzirs sien presents”. Pere el Cerimoniós. Ordinacions de la Casa i Corts de Pere el Cerimoniós.1344. “E aquella nuyt que abdos foren en Miravall, volch nostre Senyor que nos fossem engenrrats”. Jaume I. Llibre dels feits del rei en Jaume. 1380. " ...abdos cartes nostres ab segell pendent segellades”. Anònim. L’infant en Marti. En Bernat Buçot. Vostra letra havem rebuda... 1385. “Aci, punt “duobus dominis” enten-se si son contraris; mas si abdos son concordes, be·ls pot hom servir”. “E per ço, quan hom vol fer oracio a Deu, deu ficar abdos los genolls”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410.