Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: dos
dos, -sos
(Del llatí duos, acusatiu de duo, mat. sign.)
  1. adj. num. U més u.
  2. A dos per tres, en molta freqüència.
  3. Dos a dos, o dos per dos, quan juguen una partida o competixen dos companyons contra uns atres dos.
  4. De dos en dos, quan se formen grups de dos.
  5. ordin. El segon; també es diu el que fa dos.
  6. s. m. Signe o figura aràbiga que representa el número dos, 2, i en números romans II.
  7. Dir ad algú dos i dos quants fan, loc. Dir-li les veritats, i de manera clara, encara que li moleste.
  8. Dir dos per tres una cosa, loc. Dir-la d’una manera clara i contundent.
  9. dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de el sol.
observacions/documentació: El plural dosos s’ampra quan el vocable dos actua com a substantiu.Ya en época antiga s’usava la forma dos davant de paraula femenina alternant-se en dues: “...dos alnes e mija de morat per XLIIII sous”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. Any 1277. “... que·l dit Borraç ha casat dos ho tres veguades e pus en la devesa del dit en Pelegri” i “ Item, dues miges estrelenques. Item, dos pinces”. En la mateixa obra any 1290.
ref. Quan u no vol, dos no se barallen. Dos galls en un galliner, no canten be. Dos dotzenes, vintiquatre caragols. Dos li’n peguen al gos. Dos menjades de calent i una de gelat, dia passat. Dos per a mi i una per a tu. Dos germans en un consell, fan tornar lo blanc vermell.
Buscar dos en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.