Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ad
ad
(Del llatí ad, preposició que indica direcció, proximitat, finalitat, relació o comparació.)
  1. prep. llatina. Preposició llatina que forma part de locucions llatines utilisades en valencià, com ara: Ad hoc. Ad hòminem. Ad honórem. Ad líbitum. Ad valórem.
ad
(var. de la preposició a. Pot vindre de la preposició llatina AD o ser paragògica per a impedir l’hiat:)
  1. prep. Se tracta de la preposició a que pren la forma ad davant de pronoms demostratius (este, eixe, aquell i derivats; açò, això, allò) i personals (ell, ella, ells, elles) que escomencen per vocal. Opcionalment pren també esta forma davant de lindefinit algú (ad algú / algun / alguna / algunes): Dona-li-ho ad eixe. Ad este li ho he dit. Ad ell li diuen Voro. També sol usar-se dialectalment davant dels adverbis de lloc que escomencen per vocal: Fins ad ací. Ad ací has daplegar. Ad allà vaig. Davant dadverbis com ara també susa la forma ad: “fins ad ara”, pero no es considera normatiu. En la llengua antiga la forma ad sutilisava davant de paraules escomençades per vocal, encara que no foren pronoms personals o demostratius; hui ha desaparegut est us.
observacions/documentació: Localment la preposició ad pren la forma an, pero es tracta d’una variant poc usual i en desús: Li ho dic an (ad) ell. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua afirma que: “La preposició a presenta la variant ad davant de certes paraules començades per a o e, especialment els demostratius i els pronoms forts de tercera persona: ad este, ad ell, ad aquell. Esta variant no té reflex en els registres formals, tant escrits com orals”. Gramàtica normativa valenciana. 2006. No obstant, la realitat no és eixa com demostra la documentació escrita, viu reflex de la realitat oral: “E per ço Deus feu hun loch enmig per habitacio ad aquells, ço es parais terrenal”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...vosaltres farieu algunes afalaguadures ad alguns de mos vassalls”. Anònim. Història de la cultura valenciana II. 1459. “...vene la dita casa e una fanecada de terra contigua ad aquella juntament ab tres fanecades”. Anònim. Sant Johan de Juny. 1470. “Ad aquell a qui tu, Senyor, est plaent, no se que alguna cosa enuig li procure”.”Yo adore ad aquell a qui los sancts angels en lo cel tan dignament adoren”. “E ad aço no·ns tira vanitat alguna ni alguna desmesiada diligencia o sensualitat”. Joan Gerson. Del menyspreu del mon. 1491. “...apres les de Xativa y Gandia, y ad aquelles segui en primer lloch lo doctor Pere Martir Ciffre”. Pere Martí. Llibre de antiquitats. 1525. “...si·ls parexeria cosa justa o no, y que per ad allo cascu digues son parer”, Anònim. Manual de consells de Gandia. 1541. “...per a elegir confessor ad algu, dit señor no·l volia admetre que no tingues quaranta añys”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “Y anant per lo carrer donant avis de dit cas ad algunes persones que trobava”. March Abellà. Procés F. Jova, J. Carbonell, M. Giberto i J. Homedes. 1588. “...sien expel·lits de dita confraria del número per aquels que per ad aço tenen poder”. Llibre de la Confraria del Roser de Cinctorres. 1613. “Els llauradors del meu braç, / si son casats, lo que acostumen / te dire en poques paraules, / ad este cas prou ben dites”. Pasqual Martínez i García. Coloqui de Jusep Patricio Gandumves. 1795. “...la que amor li inspira / celestial image, / que·ls ulls ad ell gira”. Teodor Llorente. Plany amorós. 1884. “...el de Benimarfull, immediat ad este poblet i enfront de Muro, distrit de Cocentaina”. “...i d’atra manera ya no se’n recordaria ad estes hores ningú de tal personage”. “Acabar-se a garrotades com el ball de Moixent es el modisme referent ad eixe poble”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906. “Tot lo referent ad este castell de fusta està en la Crònica”. “La abundància de serps donà nom ad estes illes, que són unes roques àrides i deshabitades”. Joaquim Garcia Girona. Seidia. 1920.”May les despeses dels ciutadans i les Corporacions públiques estaran més ben empleades que ara al protegir ad estos menuts valencians contra’ls calors i malifets de la temperatura”. Boy. Colonies escolars.1931 “...en un llenguatge molt pintoresc i apedaçat, tant més valencià per ad ells com menys comprensible”. Lluís Revest i Corzo. La llengua valenciana. 1931 . “Benimantell, / el qui té dona, / la vol p’ad ell”. Manuel Sanchis Guarner. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. 1965. “¿quí els ha promes les messes / ad estes mans absortes sense presses?”. Xavier Casp. ¿On vaig, Senyor?. 1983. “... la creació d’una nova entitat llingüística normativa no resol en absolut el problema que ad este Consell Valencià de Cultura se li ha encomanat estudiar”. Xavier Casp. Vot particular en contra de la proposta de Dictamen.1998. “L’Esperit reclama ad ella / Santa Bàrbera donzella, / lliureu-nos del llamp / i de la mala centella!” Enric Valor. La idea de l’emigrant. 1998. “...la preposició a conserva la d etimològica (del llatí AD ) o es reforça amb la consonant n quan la paraula següent comença per vocal, i especialment en el cas del pronom personal de tercera persona (ad ell, an ell). La consonant d és pròpia de la major part del valencià i la consonant n, dels parlars septentrionals valencians i d’altres zones del domini lingüístic. Aquestes consonants s’han d’evitar...”. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Guia d’usos lingüístics. 2002. “...lo que prova que tots han fet renunciació ad alguna convicció en benefici del comú”. Josep Daniel Climent. Les Normes de Castelló. 2007. “A mi ad eixe restaurant no m’agrada anar perquè trauen unes morterades de quemenjar que, només de vore-ho, em faig malalt". “ja no torne més ad eixa botiga. Ells s’ho perden”.”Ad eixos els agrada molt bufar en caldo gelat”. Eugeni S. Reig. Les nostres paraules. 2009. “El patrimoni culinari [...] forma part de les persones, és consanguini ad elles”. Felip Bens i Marisa Villalba Gallart. La cuina del Cabanyal. 2014. “I per ad això, calien metres quadrats”. Lucía Márquez. L’amor per la literatura com a acte de resistència. 2019. “Han segut els governs del PSOE i del PP qui nos han dut ad esta situació d’indefensió davant dels nacionalismes expansionistes”. Vicent González-Lizondo. No pergam l’esperança. 2020.
ad lítem
  1. loc. llat. Dret. Curador ad lítem, persona nomenada per un juge per a representar-lo i defendre els seus drets en els pleits.
ad líbitum
  1. loc. adv. llat. Utilisada en valencià i unes atres llengües romàniques directament en llatí, significa a gust, segons la voluntat pròpia, lliurement. Al seu aire: Interpretà a Mozart ad líbitum i agradà molt.
ad-
(Del prefix llatí ad-.)
  1. pref. Prefix llatí que sutilisa en la formació de paraules en valencià i en unes atres llengües romàniques, com ara: adverbi, adjunt, admirar... Davant de determinades consonants pren la forma a-, com ara: afirmar.
ad calendas graecas
  1. loc. llat. Per a les calendes gregues, no es sap quan, segurament mai. En Roma les calendes era el dia u del més, pero com els grecs no tenien calendes volia dir mai.
ad eternum
  1. loc. llat. Eternament, per a sempre.
ad hoc
  1. loc. llat. A propòsit, per a un cas concret.
ad honórem
  1. loc. llat. Per raons simplement honorífiques. Se diu de càrrecs i distincions otorgats.
ad infinítum
  1. loc. llat. Fins a linfinit. Se diu dun fet que dura per a sempre, que no fi.
ad interim
  1. loc. llat. Mentres socupa un càrrec o lloc de forma interina o provisional. Interinament.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: -at.