nomenat, -ada, -ts, -ades
nomenada, -des
(De nomenar.)
- s. f. Fama, popularitat: El seu restaurant té molta nomenada.
- nomenada coincidix en:
- el participi femení singular de nomenar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)