Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Dit
dit, -ta, -ts, -tes
(Del llatí dĭctu, part. pass. de dīcĕre, dir, o d’una forma llatina dīctu, en la i llarga per analogia en dīcere.)
    1. adj. m. Expressat en paraules.
    2. Millor dit, dir-ho duna manera més exacta; és una expressió correctiva.
  1. Tindre per dit, loc. Creure en total seguritat, considerar segur: Tin-ho per dit que aquell escrit està encara en larchiu.
  2. Nomenat, referit, ya mencionat adés o abans: Dites paraules, dit document.
  3. Que es nomena, que per nom: Escrivia narracions llargues, dites noveles.
  4. s. Lo que es diu.
  5. s. Frase feta de caràcter popular.
  6. Dit i fet, loc. Aludix a la prontitut en que es fa o sha fet alguna cosa.
ref. No queda lo dit sino lo escrit.
dit, -ts
(Del llatí digĭtus, mat. sign., o d’una variant *dītus, dītī, ya que una ĭ donaria una e i no una i.)
    1. s. m. Cada u dels cinc membres allargats en que acaben les mans i els peus del ser humà i dalguns animals.
    2. Dit gros o polze, dit en dos falanges que més se pot separar dels atres i que permet agarrar coses.
    3. Dit senyalador, índex o segon, dit en tres falanges que està al costat del dit gros.
    4. Dit del mig o miger, dit en tres falanges, és el més llarc i està al mig dels atres.
    5. Dit anular, dit en tres falanges entre el dit del mig i el gorrí.
    6. Dit gorrí, chicotet, gorrinchet, i més dialectalment corruncho, corrunig, corrunchet, corronchet... dit en tres falanges, és el més menut de tots i està al costat de lanular.
    7. Dits com a botifarres, dits molt grossos.
  1. Contar en els dits, traure un conte senyalant les unitats en els dits de les mans.
  2. Senyalar en el dit, normalment en el dit segon o senyalador, per a cridar latenció sobre algú o alguna cosa; fig. Parlar molt duna persona o colectiu per tindre alguna característica extraordinària o per a descalificar-lo.
  3. Alçar el dit o la , per a indicar que es vol participar en alguna cosa que ha segut anunciada, demanar la paraula o mostrar acort en lo que es propon.
  4. Dit de guant, part dun guant que cobrix un dit.
  5. Mida que equival a la grossària normal dun dit de persona adulta: En Escòcia servixen el whisky per dits.
  6. Chafar-se els dits, loc. Caure en contradicció o erro, generalment de càlcul.
  7. Chuplar-se el dit, loc. Ser curt denteniment o molt ingenu.
  8. Chuplar-se els dits, loc. Trobar una cosa molt bona, generalment parlant de menjars.
  9. Donar un dit de la per tal cosa, loc. Se diu quan u es mostra dispost a qualsevol sacrifici per a obtindre alguna cosa.
  10. En un dit la tira dalt, loc. Se diu en el joc de pilota valenciana per a dir que u és un jugador de molta potència.
  11. Estampar els cinc dits en la cara, loc. Pegar una galtada.
  12. Ficar el dit en la boca ad algú, loc. Se diu per a indicar que u no està fava perque si li fiques el dit en la boca segur que mossega.
  13. No menejar un dit per algú o alguna cosa, loc. No fer absolutament res per algú o alguna cosa.
  14. No saber quants dits en la , loc. Ser curt denteniment o molt ignorant.
  15. No tindre dos dits de front, loc. Ser molt curt denteniment o obrar sense trellat, irracionalment.
  16. Paréixer-li a u els dits convidats, loc. Se diu de gent molt agarrada, avara.
  17. Poder contar una cosa en els dits de la , loc. Ser molt escassa tal cosa, que es pot contar en molts pocs números.
  18. Posar els dits en la boca, loc. Provocar ad algú de manera astuta a parlar, a dir lo que no volia dir.
  19. Posar un dit en el cel, loc. Se diu quan a algú li ix una cosa molt be: Has aprovat lexamen, ya pots posar un dit en el cel.
  20. Saber una cosa per la punta o pels caps dels dits, loc. Saber-se-la de memòria, en perfecta seguritat i en tots els detalls.
  21. Ser llarc de dits, loc. Tindre costum o propensió a furtar.
  22. Vindre com lanell al dit, loc. Ser molt apropiat, vindre molt be, de manera molt ajustada.
observacions/documentació: Els dits del peu del ser humà també poden rebre les mateixes denominacions que reben els dits de la mà. Hi ha un joc infantil que els majors fan agarrant els dits dels menuts i dient les següents fòrmules segons la comarca: “Este és el pare, este és la mare, este demana pa, este diu que no n’hi ha; garanyiu-garanyau, tanqueu les figuetes en clau” o”‘Este és el pare, este és la mare, este demana pa, este diu que no n’hi ha, i este diu: En el calaixet, en el calaixet està” i també “Este és el pare, este és la mare, este demana pa, este diu que no n’hi ha, i este diu: Gorrinchet, gorrinchet, en la flequeta sí que n’hi ha”.
ref. Qui sà lo dit se lliga, sanament lo deslliga (ant.). Qui sà es lliga el dit, sense por lo deslliga (ant.).
  • Dit coincidix en:
    • el participi masculí singular de dir