(Derivat de menar, mat. sign., i influït per meneig i manejar.)
- v. tr. Remenar, moure una cosa d’un lloc a un atre.
- refl. fig. Actuar en prontitut, corrent, en pressa.
- fig. i ant. Dirigir o intervindre en un negoci o en un assunt.
- refl. Moure’s, bellugar-se.
ref. Quan l’arbre es meneja, senyal que fa vent. El que meneja el vidre, el trenca. De vore les botifarres, se te menegen les barres. A la lleja, també se li meneja. Qui estiga be que no es menege.