moure
Flexió verbal »(Del llatí mŏvēre, mat. sign.)
- v. tr. Canviar de posició, traslladar una cosa d’un lloc a un atre: Li agraden els jocs de taula a on pot moure les fiches.
- refl. Canviar-se de posició, de lloc: Te mous massa i no eixiràs be en la foto.
- Donar la primera llaurada a la terra.
- refl. o intr. Anar-se’n, escomençar a desplaçar-se: No et mogues d’ací que ara torne.
- intr. Iniciar la marcha un vehícul: El tren mou poc a poc.
- intr. Escomençar a brotar les plantes: A febrer mou l’armeler i trau flor.
- refl. Bellugar-se, anar, actuar o obrar en rapidea: Mou-te si vols conseguir una plaça.
- tr. Posar en marcha: Mou el coche i anem-nos-en.
- refl. Posar-se en acció: M’he mogut per a conseguir els diners necessaris.
- Commoure, excitar: El movia la llàstima i la pena que sentia per tantes morts.
- Motivar, originar, ocasionar alguna cosa: L’herència ha mogut una baralla entre els germans.
- intr. ant. Tindre orige, procedir.
- Moure’s la mar, marejar-se la mar.
- Moure’s vent, alçar-se un fort vent.
- Moure’s una tempestat, escomençar una tempestat.
- Fer moure, loc. Excitar sexualment un afrodisíac: Diuen que la canella i el marisc fan moure.
- No moure un dit, loc. No fer absolutament res.