Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: febrer
febrer, -rs
(Del llatí februarĭu, mat. sign.)
  1. s. m. Segon més de lany, que a diferència dels atres vintihuit dies normalment excepte lany bisext o de traspàs que en vintinou.
ref. Febreret el curt, pijor (o més roïn) que el turc. Febrer pronte o tart l’ha de fer. Febrer, de cap o de coa, la té que fer. Febrer mata més que un carnicer. Trons en/a febrer amanix el graner. Aigua al febrer, civada al graner. En/a febrer, flor a l’armeler. En/a febrer, rega el teu planter. Al més de febrer ya ix l’herba pel racer, al més de març, per tot lo ribaç. En/a giner i febrer, no n’hi ha ningun gos coniller. Pel més de febrer carnestoltes hem de fer. Febrer, febreret sèt capes i un barret. Per febrer pel matí al sol i per la nit al braser.
Buscar febrer en: