(Del llatí februarĭu, mat. sign.)
- s. m. Segon més de l’any, que a diferència dels atres té vintihuit dies normalment excepte l’any bisext o de traspàs que en té vintinou.
ref. Febreret el curt, pijor (o
més roïn) que el turc. Febrer pronte o tart l’ha de fer. Febrer, de cap o de coa, la té que fer. Febrer mata més que un carnicer. Trons en/a febrer amanix el graner. Aigua al febrer, civada al graner. En/a febrer, flor a l’armeler. En/a febrer, rega el teu planter. Al més de febrer ya ix l’herba pel racer, al més de març, per tot lo ribaç. En/a giner i febrer, no n’hi ha ningun gos coniller. Pel més de febrer carnestoltes hem de fer. Febrer, febreret sèt capes i un barret. Per febrer pel matí al sol i per la nit al braser.