Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: atres
atre, -ra, -es
(Del llatí altĕrum, mat. sign.)
  1. adj. i pron. m. Se diu de la persona o cosa que no és la mateixa de la que es parla en eixe moment: Açò no mho digué Joan, mho digué latre amic. Hi havia una casa gran i una chicoteta; la gran era del pare, latra (la chicoteta) era del fill.
  2. Precedit dartícul i davant de substantius com vesprada, matí, nit, dia, els dies de la semana, i en ocasions també més, semana, any, indica un temps pròxim o immediatament anterior: Latra nit ixquérem de festa. Latre any guanyà la correguda un amic meu. El dumenge passat no, latre, aní a ta casa.
  3. En la preposició a o sense ella, més artícul seguit de paraules com dia, semana, més, anys, significa el següent, el pròxim o el que ve: A latra semana tindrem vacacions. Lany que ve no, a latre anirem a París. Lany del batre; si no este, latre.
  4. Se sol usar com a pronom: Lu canta i latre balla.
  5. Lu i latre o la u i latre, els dos.
  6. Els uns i els atres, tots.
  7. Els/les atres, els/les restants, el restant: Dels vint llibres, sis són importants: els atres no tenen massa interés. March, Martorell, Corella i els atres autors clàssics valencians.
  8. Un atre, u més: Nagarre dos i un atre.
  9. Susa per a indicar el paregut entre dos coses o persones: Una atra Sor Isabel de Villena.
  10. Els atres, latra gent, el restant de persones: Mimportes tu i no els atres.
  11. Una atra (per a coses) o un atre (per a persones), fam. Expressió que indica paregut entre dos coses, fets o persones. Generalment en sentit pijoratiu.
  12. Una atra volta, vegada o un atre viage, camí, de nou, repetició duna acció, en una atra ocasió: Plou una atra volta. Un atre viage no el saludes. Una atra vegada lhan suspés.
  13. Un atre temps, en un temps passat: En un atre temps no podíem besar-nos pel carrer.
  14. Per una atra part, banda o per un atre costat, introduïx una causa que reforça o contradiu a lanteriorment exposta: Ha naixcut en Castella, per un atre costat sos pares són francesos i només parla francés.
  15. Mira quin atre, loc. fam. Expressió que indica una eixida de to dalgú o algun fet curiós o inesperat realisat per algú.
  16. Una atra en sabíem, pare retor, loc. fam. Se diu quan algú dona una notícia o diu alguna cosa que tots coneixen. Equival a lexpressió Catarroja descoberta.
  17. ant. Un any part atre, en anys alternatius.
observacions/documentació: Les formes atre, atra, atres han convixcut des de ben antic en les arcaiques altre, altra, altre hui inexistents. Vejam uns eixemples antics i clàssics: “...que li donaren atre tanbe servii per tal que no prenguessen sal”. Berenguer de Ripoll. Pergamins, processos i cartes reals, 1282. “...les atres jovades de terra...”. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1284. “D'atra manera do un curador qui sia covinent e vehi de la ciutat”. Furs de Valéncia de 1329. “Atre exemple havem. Era hun hom que havia...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons II. 1410. “...a cap d’una ora o de dos donau-li l'atre mig almut de sego”. Manuel Dieç. Llibre de Menescalia. 1424. “...envers dos milia cavals e atres tants infants ho mes”. Melcior Miralles. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. 1435. "Atre tal feya a sos fillastres”. Jaume Roig. Spill, 1460; un eixemple més del Spill de Jaume Roig és molt aclaridor, puix l’autor utilisa la forma atres per a que rime en rima consonant o perfecta en ydolatres: " ...moros e atres / turchs, ydolatres, / feroces...”. Llevat dels casos en que les formes atre, atra, atres van precedides pels artículs, el (l’), la (l’), els, les (l’atre, l’atra, els atres, les atres), sempre solen anar precedides pels artículs indefinits un, una, uns, unes (un atre, d’uns atres, per una atra, a unes atres...).
ref. L’u per l’atre, la casa per agranar. U per atre, i el del mig també.
Buscar atres en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.