Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: batre
batre
Flexió verbal »
(Del llatí vulg. battĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. Colpejar repetidament.
  2. Varejar o bastonejar les rames dels arbres com ara larmeler o garrofer per a fer caure els fruits; abatollar.
  3. Separar el gra de la palla en la collita de cereals per diversos procediments, be siga a colps pegats en alguns instruments, a màquina...
  4. Bombardejar repetidament un territori, ciutat o fortificació.
  5. Fer pols, destrossar, arrasar una cosa, un territori...
  6. Recórrer un territori fent soroll per a alçar la caça.
  7. Recórrer un territori buscant detengudament alguna cosa: La guàrdia forestal bat el bosc buscant a lexcursioniste perdut.
  8. Reduir a martellades una peça de metal, generalment preciós, a una làmina finíssima.
  9. Fabricar moneda: La ciutat de Valéncia batia moneda en temps antic.
  10. Fer moure una cosa repetidament: Els pollastres baten les ales pero no volen. Tremolava tant que fea batre el llit.
  11. Agitar en una forqueta o en una batedora un ou o alguna substància pastosa per a mesclar-la be o donar-li cohesió: Bat dos ous per a fer una tortilla.
  12. Batre el cor, glatir, palpitar.
  13. dialect. Tirar pedres a laigua per a escarotar el peix i fer-lo eixir de les roques de manera que entre en la ret.
  14. Batre la llana, faena que fan els matalafers i que consistix en colpejar-la en una vara per a estovar-la.
  15. Batre els rems, vogar, remar.
  16. refl. Lluitar cos a cos: Els soldats se baten en el camp de batalla.
  17. refl. Batres en retirada, retirar-se la tropa davant de lalvanç o latac enemic.
  18. Batre el coure, loc. Treballar de valent.
  19. Lany del batre; si no enguany a latre, loc. Se diu quan una cosa no pot ser ara i no es sap quan podrà ser.
  20. Batre un récort, conseguir un resultat deportiu superior al millor resultat conseguit fins ad eixe moment.
ref. El fill que a sos pares bat, ya té l’infern guanyat.
Buscar batre en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.