Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ou
ou
  1. interj. ant. Interjecció utilisada per a cridar ad algú.
ou, -us
(Del llatí ŏvu, mat. sign.)
    1. s. m. Cos de forma redonenca, que ponen les femelles de les aus i que conté lembrió i els líquits destinats a la seua nutrició durant lincubació. Està cobert per una corfa calcàrea revestida interiorment duna doble membrana. Per extensió, els que ponen les femelles dunes atres classes danimals, com peixos, reptils, insectes, etc.
    2. Ou batut, el que es fa batent la clara i el rovell per a donar-li cohesió i mesclar-los homogéneament.
    3. Ou blanet o ou passat per aigua, el que sha bollit en la corfa i no sha solidificat del tot.
    4. Ou bollit o ou dur, el que sha bollit en la corfa i sha solidificat del tot.
    5. Ou del dia o ou fresc, el que ha segut post el mateix dia de que es parla.
    6. Ou en tel, el que no corfa i només està cobert pel tel i les membranes.
    7. Ou estrelat, caigut o deixat caure, el que es frig sense haver-lo batut.
    8. Ou nano o ou de cap de posta, lúltim que pon la gallina i, per això, és molt menut i sense rovell.
    9. Ou passat o ou estantiç, el que fa molt de temps que ha segut post i ya no està en condicions de ser consumit.
    10. Ou pollat, aquell en el qual ya escomença a formar-se el pollet.
    11. Ou pudent, el que ha segut covat i ha resultat estèril o que sha passat tant que sha podrit.
    12. Ou sense gall, el no fecundat.
    13. Ous farcits, els que shan bollit en la corfa i shan solidificat, quan sels lleva la corfa, sòbrin pel mig, sels lleva el rovell i es farcix el restant de lou en alguna massa o salsa.
  1. Ou celestial, el rovell dou batut en sucre i dissolt en llet o aigua calentes que sutilisa com a remei per a certes afeccions respiratòries.
  2. coloq. Testícul, companyó, colló.
  3. Biol. Òvul.
  4. Peça en forma dou de fusta, dos o dun atre material que es posa dins dun calcetí o calça quan se vol solsir.
  5. Bony en el front.
  6. Ou nial o ou de senyal, lou dalgeps o estèril que es deixa dins del ponedor i fa que les gallines tinguen tendència a pondre.
  7. Ou del sastre, se diu del capdell de fil.
  8. Anar com qui chafa ous, loc. Caminar en molta lentitut.
  9. Com un ou entre dos pedres, loc. Trobar-se en una situació apurada.
  10. Ser lou del sastre, loc. Tindre una cosa tendència a aumentar desmesuradament.
  11. Ser més fàcil que beures un ou, loc. Ser fàcil de realisar o eixecutar.
  12. No haver eixit de lou, loc. Ser molt jove o inexpert.
  13. Fer ous ous ad algú, loc. Ballar-li els nanos.
  14. Ser dou de dos rovells, loc. Ser gentola, ser gent de got i gavinet.
  15. Sobre un ou pon la gallina, loc. Indica que per a realisar qualsevol cosa important és necessària una base, encara que siga modesta.
  16. Tindre manco gràcia que un ou sense sal, loc. Tindre poca gràcia.
  17. Lou vol sal, loc. Indica que hi han coses que necessiten algun alicient o no tenen gràcia.
  18. Com un ou, se diu dhabitacions o de cases que quan fa fret estan ben calentetes, segurament referint-se als ous de lloca covats.
ref. Qui furta un ou furta un bou. Tots els mesos ous i colomins. Més val ou en plat que pollastre en corral.
  • ou coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de oir
    • la 2ª persona d'imperatiu de oir
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.