ou, -us
(Del llatí ŏvu, mat. sign.)
- s. m. Cos de forma redonenca, que ponen les femelles de les aus i que conté l’embrió i els líquits destinats a la seua nutrició durant l’incubació. Està cobert per una corfa calcàrea revestida interiorment d’una doble membrana. Per extensió, els que ponen les femelles d’unes atres classes d’animals, com peixos, reptils, insectes, etc.
- Ou batut, el que es fa batent la clara i el rovell per a donar-li cohesió i mesclar-los homogéneament.
- Ou blanet o ou passat per aigua, el que s’ha bollit en la corfa i no s’ha solidificat del tot.
- Ou bollit o ou dur, el que s’ha bollit en la corfa i s’ha solidificat del tot.
- Ou del dia o ou fresc, el que ha segut post el mateix dia de que es parla.
- Ou en tel, el que no té corfa i només està cobert pel tel i les membranes.
- Ou estrelat, caigut o deixat caure, el que es frig sense haver-lo batut.
- Ou nano o ou de cap de posta, l’últim que pon la gallina i, per això, és molt menut i sense rovell.
- Ou passat o ou estantiç, el que fa molt de temps que ha segut post i ya no està en condicions de ser consumit.
- Ou pollat, aquell en el qual ya escomença a formar-se el pollet.
- Ou pudent, el que ha segut covat i ha resultat estèril o que s’ha passat tant que s’ha podrit.
- Ou sense gall, el no fecundat.
- Ous farcits, els que s’han bollit en la corfa i s’han solidificat, quan se’ls lleva la corfa, s’òbrin pel mig, se’ls lleva el rovell i es farcix el restant de l’ou en alguna massa o salsa.
- Ou celestial, el rovell d’ou batut en sucre i dissolt en llet o aigua calentes que s’utilisa com a remei per a certes afeccions respiratòries.
- coloq. Testícul, companyó, colló.
- Biol. Òvul.
- Peça en forma d’ou de fusta, d’os o d’un atre material que es posa dins d’un calcetí o calça quan se vol solsir.
- Bony en el front.
- Ou nial o ou de senyal, l’ou d’algeps o estèril que es deixa dins del ponedor i fa que les gallines tinguen tendència a pondre.
- Ou del sastre, se diu del capdell de fil.
- Anar com qui chafa ous, loc. Caminar en molta lentitut.
- Com un ou entre dos pedres, loc. Trobar-se en una situació apurada.
- Ser l’ou del sastre, loc. Tindre una cosa tendència a aumentar desmesuradament.
- Ser més fàcil que beure’s un ou, loc. Ser fàcil de realisar o eixecutar.
- No haver eixit de l’ou, loc. Ser molt jove o inexpert.
- Fer ous ous ad algú, loc. Ballar-li els nanos.
- Ser d’ou de dos rovells, loc. Ser gentola, ser gent de got i gavinet.
- Sobre un ou pon la gallina, loc. Indica que per a realisar qualsevol cosa important és necessària una base, encara que siga modesta.
- Tindre manco gràcia que un ou sense sal, loc. Tindre poca gràcia.
- L’ou vol sal, loc. Indica que hi han coses que necessiten algun alicient o no tenen gràcia.
- Com un ou, se diu d’habitacions o de cases que quan fa fret estan ben calentetes, segurament referint-se als ous de lloca covats.