haver
Flexió verbal »(Del llatí habēre, tindre.)
- v. tr. ant. Tindre.
- Haver gana o ganeta, tindre fam.
- Haver per, ant. , tindre per.
- Haver a gràcia, ant. loc. Considerar com a mercé.
- Haver mester (hui menester), necessitar.
- Haver necessari, ant. , tindre necessitat.
- Haver una dòna, ant. loc. Posseir-la, copular en ella.
- Obtindre.
- Haver notícia, rebre notícia.
- Haver-les o haver-se-les en algú, loc. Discutir, tindre paraules en algú.
- Verp auxiliar que, junt en el participi passat dels verps, s’utilisa per a construir els temps composts en els quals lo dit pel participi està acabat o realisat en el moment indicat per l’auxiliar: Quan vingues yo hauré acabat la faena.
- Seguit de la preposició de i l’infinitiu d’un verp, s’usa per a construir les perífrasis d’obligació. Antigament s’usava també la preposició a o inclús sense ninguna preposició intermediària entre el verp i l’infinitiu: Hem d’estudiar si volem aprovar. S’ha de treballar per a viure.
- Parlar he, parlar has, etc., ant. parlaré, parlaràs. D’igual manera succeïx en tots els atres verps.
- Acompanyat del complement hi, forma impersonal que indica que alguna cosa existix, està: Hi ha un greu conflicte. Hi ha gent que vos critica. Antigament podia usar-se sense el complement adverbial hi: Hagué molt gran conflicte. Antigament també podia anar acompanyat del complement hi, que podia prendre la forma y o i. Actualment sol anar precedit del pronom circumstancial ne produint-se un pleonasme: N’hi ha gent. N’hi hagué molta gent.
- ant. Aplicat al temps equivalia a fa temps que: Temps ha que vos esperem.
- s. plr. Cabal, possessions: No passarà necessitats perque té molts havers.
- Haver per a dies i olles, loc. Tindre per a molt de temps.
- Haver per a donar i vendre, loc. Abundar una cosa.
- Haver de bollit, loc. Se diu davant d’una barbaritat o gran contrarietat.
- Haver roba estesa, loc. Se diu quan algú no pot escoltar lo que es diu, generalment chiquets.
- Haver-ne per al més valent, loc. Se diu davant d’una cosa greu o important.
observacions/documentació: També existix la forma hi haure: Hi haure roba estesa. Hi haure gana. Les formes de la primera persona del singular he, la primera del plural hem i la segona del plural heu són generalment pronunciades ha, ham, hau. Les formes de la primera i segona persona del plural són havem/hem i haveu/heu, les dos són clàssiques, correctes i usuals. És molt general i hui correcte la variant en plural en construccions com hi han molts hòmens, hi hagueren dos dònes, hi havien huit chiquets.