necessitat, -ada, -ts, -ades
necessitat, -ts
(Del llatí necessĭtāte, mat. sign.)
- s. f. Condició de necessari.
- Necessitat extrema, situació en la que es pot perdre la vida per falta d’alguna cosa.
- Sense necessitat, sense que siga necessari.
- Tindre necessitat (d’una cosa), no poder prescindir d’ella.
- Per necessitat o de necessitat, necessàriament.
- Allò de lo que no es pot prescindir.
- Urgència o fet d’orinar o de defecar.
- Tindre una necessitat, percebre o sentir la dita urgència.
- Fer les necessitats, orinar o fer de cos.
- De primera necessitat, loc. Bàsic, fonamental, imprescindible.
- Fer de la necessitat virtut, loc. Realisar de manera voluntària lo que de totes formes s’hauria de realisar necessàriament.
- necessitats coincidix en:
- el participi masculí plural de necessitar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)