dita, -tes
dit, -ta, -ts, -tes
(Del llatí dĭctu, part. pass. de dīcĕre, dir, o d’una forma llatina dīctu, en la i llarga per analogia en dīcere.)
- Tindre per dit, loc. Creure en total seguritat, considerar segur: Tin-ho per dit que aquell escrit està encara en l’archiu.
- Nomenat, referit, ya mencionat adés o abans: Dites paraules, dit document.
- Que es nomena, que té per nom: Escrivia narracions llargues, dites noveles.
- s. Lo que es diu.
- s. Frase feta de caràcter popular.
- Dit i fet, loc. Aludix a la prontitut en que es fa o s’ha fet alguna cosa.
- dita coincidix en:
- el participi femení singular de dir
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: dità i ditada.