creure
Flexió verbal »(Del llatí credĕre, mat. sign.)
- v. intr. Tindre fe o confiança en alguna persona o cosa.
- tr. Considerar verdader lo que diu una determinada persona: Diu que ell és inocent i yo m’ho crec. Si et creus tot lo que et diuen t’enganyaran.
- Fer creure una cosa, induir ad algú a considerar com a certa una cosa sense ser-ho realment: Li ha fet creure a l’encarregat que és molt treballador i és un malfaener.
- Obedir ad algú: Creu a ton pare i estudia una carrera. No creu als mestres ni a sos pares, fa lo que li dona la gana.
- Donar constància de que es té com a certa una cosa, donar l’opinió, considerar: Crec que si treballem junts ho conseguirem.
- Imaginar-se, pensar-se: Se creu l’amo del carrer i és un pobre desgraciat.
- ¡Ya ho crec!, loc. Expressió que s’utilisa per a refermar lo que s’està dient.
- Fer creure que un burro vola, loc. Induir a donar per certes, coses que són absurdes o impossibles.
- No voler creure una cosa encara qui li prediquen flares descalços o teatins, loc. No voler creure una cosa de cap manera.