inocent, -ts
(Del llatí innocĕnte, mat. sign.)
- adj. m. i f. Que no fa mal, que no és roïn.
- Exent de culpa.
- Que ignora el mal; carent de malícia o maldat.
- Se diu d’un dit o fet propi d’una persona sense maldat.
- Se diu d’un chiquet menut.
- Albat.
observacions/documentació: Antigament existia la forma femenina inocenta.