fet, -ta, -ts, -tes
fet, -ts
- s. m. Acte i efecte de fer.
- Lo que és.
- El fet és que, equival a dir lo que passa és que, lo que ocorre és que: El fet és que no he dut diners.
- De fet, en realitat, en veritat: Hi haurà sequia enguany, de fet no ha plogut gens.
- De fet i de dret, en realitat i en justícia o en dret: És president de fet i de dret per haver guanyat les eleccions.
- Assunt d’un procés judicial, d’un debat.
- Més fets i manco cançons, loc. Se diu demanant que es facen més coses de les que es diuen fer.
- Fet i dret, se diu de la persona madura i responsable.
- fet coincidix en:
- el participi masculí singular de fer