obedir
Flexió verbal »(Del llatí oboedīre, mat. sign.)
- v. tr. Creure, complir lo que algú mana o demana: Tots han obedit l’orde d’eixir. El chiquet obedix a sa mare.
- Cedir a l’impuls, a l’acció d’alguna persona o cosa: La màquina s’ha trencat i no obedix a les palanques.
- v. intr. Tindre una cosa orige en una atra; tindre la causa en una atra cosa: La malaltia obedix a una mala alimentació.