palanca, -nques
(Del llatí palanga, barra per a alçar o portar pesos.)
- s. f. Barra inflexible que s’utilisa per a alçar coses pesades, recolzant-se en un punt i fent força en un extrem.
- Màquina simple destinada a véncer, per mig de la força aplicada en un punt determinat, la resistència oposta en un atre punt.
- Nàut. Corda grossa que passa per unes corrioles i que s’utilisa per a hissar la vela.
- fig. Impuls poderós; cosa de gran força per a determinar una acció.
- ant. Passarela, pont de fusta.