alçar
Flexió verbal »(Del llatí *altiāre, posar més alt.)
- v. tr. Moure una cosa cap amunt: Alça les mans. Alçar el cap cara amunt. Si has caigut alça’t de terra.
- Posar-se dret o en peu: Estava agenollat i s’alçà. Quan entre el Juge vos heu d’alçar.
- Dret. Apelar una sentència a un tribunal superior.
- Eixir del llit o d’a on s’està gitat per a dormir o descansar: Tots els dies m’alce a les huit. Alça’t del llit i ves-te’n a l’escola.
- En el joc de cartes, agarrar un grapat de cartes de la baralla, una volta barallada, i posar-les baix per a assegurar que no hi ha frau.
- Conseguir, entre molts participants, apoderar-se d’una cosa o guanyar-la: El nostre equip, finalment, s’alçà en el premi.
- Fer un edifici o construir una obra arquitectònica: Els romans alçaren este pont i encara està ací. Han alçat un edifici de trenta plantes.
- Guardar una cosa en algun lloc: La mare alça la roba en l’armari. Alça els joguets quan acabes de jugar en ells.
- refl. Parlant de coses molt altes o grans, estar situat o ubicat en un lloc: El Montgó s’alça en la comarca de la Marina. El Fadrí s’alça en Castelló de la Plana.
- Alçar-se l’orage, loc. Aclarir-se, millorar, deixar d’estar núvol: Pareix que s’alce l’orage i vullga eixir el sol.
- refl. Rebelar-se contra algú o alguna cosa: Nos alcem contra l’injustícia. Molts pobles s’alcen contra l’opressió.
- Suspendre, deixar sense efecte: Si sou bons vos alçaran el castic.
- Fer més alta una cosa: Alça els murs o s’escaparan les gallines del corral.
- Alçar a Deu, loc. Fet d’elevar l’hòstia en la cerimònia de la missa darrere de la consagració.
- Alçar el cap, loc. Millorar en general: A vore si me pose bo i alce el cap. Que passen les desgràcies i alçarem un poc el cap.
- Alçar els muscles, loc. Alçar-los indicant desconeiximent, indiferència o estranyea.
- Alçar la mà, loc. Ajudar Deu o alguna persona en molt de poder a millorar una situació desesperada: Si Deu no alça la mà no acabarà esta desgràcia.
- Alçar-li la mà ad algú, loc. Manera eufemística de dir que algú pega a una persona, generalment a un familiar al que se li deu respecte: Diuen que li alçà la mà a son pare i des d’aquell fet no es parlen. Li alçava la mà a sa mare i la pobra dòna callava.
- Alçar la veu, loc. Parlar més fort o manera eufemística de dir que es crida ad algú al que se li deu mostrar respecte: Un fill mai li ha d’alçar la veu a son pare.
- Alçar polseguera, loc. Armar escàndal o cartapell alguna cosa entre la gent, alçar polèmica.
- Alçar vela, loc. Estendre o desplegar les veles.
- No alçar ni pols ni remolí, loc. Fer una cosa en tota discreció, sense escandalisar, o passar un fet desapercebut, sense pena ni glòria.
- Alçar en alt, loc. Alçar una cosa ben alta: Alça en alt lo que t’han regalat per a que tots ho vegen. També fer que algú pegue un bot pegant-li un pessic, una punchada, una patada...: Li pegà un pessic que l’alçà en alt.
- Alçar taula, loc. Arreplegar els utensilis usats en un dinar, sopar o qualsevol menjada.