Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Manera
manera, -res
(Del llatí manuaria, cosa pròpia de la mà.)
    1. s. f. Modo de fer alguna cosa.
    2. A manera, a la manera, paregut a, en la forma que uns atres ho fan o feen: Du un plomall al cap a manera de cresta. Ho fa a la manera antiga.
  1. No haver manera, no ser possible: Per molt que estudia no hi ha manera daprovar.
  2. En gran manera o sobre manera, en molta intensitat.
  3. De mala manera o de males maneres, de males formes: No parles a ton pare de mala manera.
  4. Tindre males maneres, loc. Tindre un tracte aspre i poc correcte.
  5. Bones maneres, bones formes, correcció en el tracte: Li digueren en bones maneres que reciclara el plàstic.
  6. De totes maneres, expressa que una cosa que sha dit adés no impedix que siga cert o que ocórrega lo que es diu a continuació: Possiblement no aniré al sopar, de totes maneres, podeu sopar tots.
  7. De cap o ninguna manera, en negació absoluta: De cap manera pots anar a vore eix espectàcul. De ninguna manera compraré un coche que contamine.
  8. A manera que, progressivament: A manera que plou sompli la bassa.
  9. En tal manera o de manera que, conj. En conseqüència: Ha plogut, de manera que hi haurà fanc.
  10. A la seua (meua, nostra, etc.) manera, a la manera pròpia dalgú.
  11. De qualsevol manera, loc. Malament, arreu.
  12. plr. Modo en que es tracta a les persones i sactua en elles; modals.
  13. Modo dobrar discretament, en moderació.
  14. Forma singular de ser; classe, espècie.
  15. Tindre o apuntar maneres, loc. Mostrar bones aptituts per a fer una cosa: És molt jove eixe jugador de pilota pero apunta maneres i aplegarà llunt.
Buscar Manera en: