Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: apuntar
apuntar
Flexió verbal »
(De a- 1 i punta.)
  1. v. tr. Dirigir la punta d’una arma cara a un punt concret: Apunta en l’escopeta a la perdiu i dispara.
  2. ant. Plegar els draps i passar pels doblecs un fil per a posar el sagell que testimonia estar fabricats segons la llei.
  3. Subjectar provisionalment en agulles o puntades, embastar.
  4. Escomençar a manifestar-se una cosa, generalment el Sol: Ya apunta l’alba. Quan apunta el dia el sol està a tall d’eixir.
  5. refl. coloq. Escomençar a anar alegre per haver pres begudes alcohòliques.
  6. refl. coloq. Enemistar-se uns en atres.
  7. inus. Fer punta a una ferramenta, arma, etc.
  8. ant. Apuntalar.
apuntar
Flexió verbal »
(De a- 1 i punt.)
  1. v. tr. Prendre nota o apunts d’alguna cosa: Apunta tots els dubtes que tingues. Apuntava cada idea que tenia.
  2. refl. Inscriure’s en una llista, associar-se a una entitat, associació, colla festiva: M’he apuntat a la falla del meu carrer. S’ha apuntat en la llista de voluntaris.
  3. refl. i fig. Afegir-se, participar en algun fet, acontenyiment, festa, etc.: Nos apuntem a la festa, encara que no nos havien convidats.
  4. Apuntar-se a un bombardeig, loc. Estar dispost a participar en qualsevol cosa.
  5. Senyalar en un objecte un punt concret.
  6. Tractar un tema superficialment, insinuar-lo: Sobre la decadència només apuntàrem quatre idees.
  7. En les obres teatrals, anar dictant el text als actors o recordant-los-el. Per extensió, fer memòria d’algunes coses a una persona que les oblida o que no les sap.
  8. Pint. Fer un apunt o dibuix al natural en unes quantes pinzellades o llínees.
Buscar apuntar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.