Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: quatre
quatre, -es
(Del llatí quattŭor, mat. sign.)
  1. adj. num. Tres més u.
  2. S’utilisa com a ordinal: El que fa quatre, quart, que en du tres davant.
  3. s. Carta, dau, ficha o un atre objecte que du el número quatre: El quatre d’espases. Ha tret un quatre en el dau.
  4. s. El número o sifra 4.
    1. Una chicoteta cantitat: Són quatre impresentables als que no has de tindre en conte.
    2. Ser quatre gats, ser molts pocs.
    3. Dir quatre paraules, parlar molt poc.
    4. Escriure quatre ralles, escriure molt poc.
    5. Caure quatre gotes, ploure molt poquet.
  6. Als quatre vents, en totes les direccions.
  7. Anar de quatre, caure un bac posant les mans en terra.
  8. Quatre ulls, se diu de qui du ulleres.
  9. Com dos i dos fan quatre, de manera clara i evident.
  10. dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep els noms de el llit o el burro.
observacions/documentació: El plural quatres s’utilisa quan elvocable quatre actua com a substantiu.
ref. Més veuen quatre ulls que dos.
Buscar quatre en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.