Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: espases
espasa, -ses
(Del llatí spatha, i este del grec σπάθη.)
    1. s. f. Arma blanca, llarga, recta, tallant, acabada en punta per un extrem i en una empunyadura per latre.
    2. Espasa nua, la que està fòra de la baina.
    3. Espasa de dos mans, la que pel seu tamany sagarra en les dos mans.
    4. Espasa de mida, aquella que tenia quatre pams de llargària i sèt dits damplària.
    5. Espasa de git, aquella que es llança.
  1. Combatre espasa per espasa, loc. Lluita de dos persones en una espasa cada una.
  2. Morir a espasa o a tall despasa, loc. Morir per ferida despasa.
  3. Passar o portar a tall despasa, loc. Matar violentament.
  4. Anar a tall despasa, loc. Tractat en molta violència.
  5. Lespasa de la justícia, de la venjança etc., la que simbolisa laplicació de la justícia, de la venjança, etc.
  6. Se diu dels objectes que tenen forma o són usats com una espasa.
  7. Els bastons que duen els balladors en determinats balls antics valencians com el ball de les espases.
  8. local. Peix espassa o emperador (peix).
  9. En el joc de cartes, u dels quatre pals.
  10. Persona hàbil en el maneig de lespasa.
    1. Torero que professionalment mata els bous en lespasa.
    2. Primer espasa, el torero principal.
  11. Espasa de Damocles, perill constant.
  12. Primera espasa, persona especialisada en una matèria.
  13. Entre lespasa i la paret, loc. En situació de tindre que triar entre dos alternatives igual de negatives sense possibilitat descapatòria.
  14. Lluent com una espasa, loc. Molt lluent.
  15. Lespasa i daga, dialect. i coloq. El número trentasset (37) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
Buscar espases en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: passa i passe.