pal, -ls
(Del llatí palu, mat. sign.)
- s. m. Peça de fusta cilíndrica i allargada.
- Colp pegat en esta fusta.
- Màstil.
- Peça de fusta o d’una atra matèria, dura, recta, cilíndrica i allargada, que s’estaca en terra per a sostindre alguna cosa.
- Les dos peces verticals i el llarguer d’una porteria de fútbol.
- Nàut. Cada una de les peces cilíndriques i llargues que es coloquen perpendiculars a la quilla d’una nau i que s’utilisen per a sostindre les veles.
- Pal de fortuna, pal per a substituir a un atre trencat.
- Pal de mijana, el que en les embarcacions de tres pals està situat més pròxim a la popa.
- Pal de trinquet, el situat més prop de la proa.
- Pal macho, el tros inferior i més gros del pal d’una embarcació, que puja des de la carena.
- Pal major, el pal més alt, el que, en una embarcació de tres pals, va al mig i en les de dos pals va a la part de popa, i sosté la vela principal.
- Tros llarc del traç de certes lletres, com el de la d o p.
- Heràld. Faixa rectangular que baixa en sentit vertical de dalt a baix de l’escut.
- Cada una de les quatre séries de figures del joc de cartes.