séries - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: séries

série, -es

(Del llatí serĭes, mat. sign.)

s. f. Grup de coses relacionades que es seguixen a lo llarc de l’espai o el temps.
Mat. Successió de cantitats a on cada una deriva de l’anterior en funció d’una regla, llei o patró.
ant. Escrit ordenat en diferents parts.
Per série i tenor, loc. desus. En virtut del contengut d’un document.
Serial televisiu o radiofònic.
Fer o fabricar en série, fabricar objectes iguals usant un mateix mòle o patró.
Conjunt de billets, sagells... que formen part d’una emissió o tirada.
De série, se diu de les coses fabricades en série.
En série, se diu quan se fabriquen mecànicament molts objectes iguals.
Fòra de série o fòra série, objecte o cosa fabricada de manera singular i no en série. fig. Extraordinari, especial.

sério, -ia, -os, -ies

(Del llatí serĭus, mat. sign.)

adj. m. Formal, no frívol, que no fa riure.
Més sério que un cocot o que un plat d’arròs, loc. Molt sério.
Que es pot creure o confiar en ell, que no enganya.
Complicat, difícil, perillós, greu: Patix una malaltia séria.
En sério, loc. De veritat, sense engany.

observacions/documentació: Les nobles dames Hipòlita Roís de Liori, naixcuda en Valéncia en 1479, i sa filla Estefania de Requesens, naixcuda en Barcelona en 1504, se cartejaven en valencià. En estes cartes trobem ya l’us de l’adjectiu femení séria: “Anit viu a don Sancho, lo qual a pasat séries diferències ab lo comte de Cosentayna...” i " ...ab pensament d’escriure per persona séria y que li pogera parlar de part mia”.

Buscar séries en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: céreu.