Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ell
ell, -s
  1. s. f. Nom del dígraf ll, LL. També rep el nom de doble el.
ell, -lla, -lls, -lles
(Del llatí ĭllu, aquell.)
  1. pron. Pronom personal de la tercera persona del singular.
  2. dialect. i en desus. Manera poc respectuosa de referir-se a persones a les que sha de guardar respecte, com ara als familiars: Ella mha pegat. — No digues ella, que és ta mare.
  3. ¡Ad ell, que és mesell!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.
  4. ¡Ad ella, que és de Godella!, loc. Se diu per a encorajar ad algú.
  5. Com els de Beniparrell, cada u per ad ell, loc. Significa que cada u mira pels seus interessos.
  6. En Massamagrell cada u fuma de lo dell, loc. Indica que cada u lo seu i en això sha de conformar.
  7. Cada u a lo dell, com en Beniparrell o Massamagrell, loc. Cada persona va a lo seu, als seus interessos, idees o manies.
-ell, -lla, -lls, -lles
(Del llatí -ellus.)
  1. suf. Sufix dorige llatí en valor diminutiu i que forma part de paraules com: cervatell, fardell, replanell, canterella
ell, -lls
  1. s. f. var. form. ant. V. elle (nom de lletra).
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: el.