lletra, -res
(Del llatí lĭttĕra, mat. sign.)
- s. f. Cada u dels signes gràfics que representen els sons d’una llengua i que formen el seu alfabet.
- Lletra consonant, la que representa un sò consonàntic.
- Lletra vocal, la que representa un sò vocàlic.
- Lletra minúscula, la que té una mida ordinària.
- Lletra mayúscula, la que té una mida major i una forma diferent a la de la minúscula; sol escriure’s en posició inicial, darrere d’un punt i a banda o punt i seguit, en posició inicial quan se tracta d’un nom propi, un topònim, quan s’escriuen sigles...
- Lletra menuda la més chicoteta que es solia usar per a escriure clàusules en els contractes que solien ser desfavorables per a una part. Per extensió, astúcia, engany.
- Lletra versal, lletra mayúscula.
- Lletra versaleta, la mayúscula i mida de minúscula.
- Lletra numeral, la que representa un número, com les que s’usen en la numeració romana.
- Lletra dominical, en el còmput eclesiàstic, se diu de les sèt primeres lletres de l’abecedari, en les que es senyalen els sèt dies de la semana, concretament la que senyala els dumenges.
- Lletra capital, lletra mayúscula que sol encapçalar un capítul.
- Lletra de caixa alta, mayúscula.
- Lletra de caixa baixa, minúscula.
- Peça de plom o un atre material, que servixen de mòle per a imprimir texts.
- Forma que tenen les lletres segons els diferents estils.
- Lletra de mà o lletra de ploma, se diu de la que s’escriu a mà o en ploma.
- Lletra d’imprenta, de mòle o d’estampa, la que s’usa en imprenta, gravat o tipografia.
- Lletra redona o redoneta, la que escrita a mà o d’imprenta és vertical i circular.
- Lletra cursiva, itàlica o bastarda, la que s’inclina cap a la dreta.
- Lletra negreta, la grossa que destaca en el text.
- Lletra florida, la mayúscula en ornaments que la rodegen.
- Lletra de pal, la més senzilla o bàsica.
- Lletra gòtica, la que té una forma rectilínea i angulosa, que s’usava antigament.
- Lletra de Tortis, la lletra d’imprenta gòtica antiga, pren el seu nom de l’impressor venecià de finals del sigle XV B. de Tortis.
- Lletra anglesa, la manuscrita cursiva molt inclinada cap a la dreta i que s’escriu en ploma molt fina; també rep este nom la lletra d’imprenta que l’imita.
- Lletra clara, la manuscrita que és fàcil de llegir.
- Bona lletra, la manuscrita que és clara i ben feta.
- Mala lletra, la manuscrita que és difícil de llegir o està mal feta.
- Lletra de mege, se diu de la lletra manuscrita difícil de llegir per la caligrafia.
- desus. Acció i efecte de llegir, llectura; coneiximent de les lletres.
- Saber de lletra, saber llegir.
- Al peu de la lletra, textualment, tal i com està escrit o dit.
- Lletra morta, llei, acort o orde escrita que no es respecta o complix.
- Carta dirigida ad algú.
- Lletra responsiva, carta de resposta.
- Lletres testimonials, carta o document en el qual se testifica alguna cosa.
- Lletra de creença, ant. Carta credencial.
- Lletres citatòries, carta o document en el qual se cita ad algú.
- Lletra de batalla, carta en la qual se desafiava ad algú.
- Lletra de casament, carta o document en el qual l’autoritat eclesiàstica autorisa el matrimoni.
- Text que es canta, lletra d’una cançó.
- Lletra de canvi o simplement lletra, document mercantil pel qual una persona fa pagar a una atra una cantitat determinada en un temps fixat.
- Lletra oberta, carta de crèdit i orde de pagament a favor d’algú per a que se li donen els diners que demane sense llimitació de cantitat.
- plr. Obres i estudis basats en la llengua, la lliteratura, els texts antics, la filosofia... per contraposició a les ciències; se diu de les carreres universitàries: Farà una carrera de lletres i no de ciències com volia son pare.
- Primeres lletres, ensenyança primària.