ploma, -mes
(Del llatí plūma, mat. sign.)
- s. f. Cada una de les peces epidèrmiques còrnees que cobrixen el cos de les aus; consten d’un canó inserit en la pell i que es prolonga fòra d’ella en abundants filaments a cada costat.
- Conjunt d’estes peces que cobrixen el cos d’un au: Un canari de ploma groga. Venen animals de ploma.
- Conjunt d’estes peces que s’utilisen per a omplir coixins, matalafs, etc., una volta separades del cos de l’au: Un coixí de ploma d’ànet.
- Ploma de certes aus que, tallat l’extrem del seu canó de manera convenient, s’utilisava per a escriure o dibuixar.
- Instrument per a escriure compost per una lamineta metàlica, a imitació de la punta de la ploma natural tallada per a escriure, i que es coloca en l’extrem d’un mànec de fusta, de metal, etc.
- Ploma estilogràfica, aquella que té un depòsit de tinta en l’interior del mànec que va suministrant-la a mida que la lamineta escriu.
- fig. Acció d’escriure i estil d’un escritor: Era un poeta de ploma rica en descripcions.
- Escritor, poeta, lliterat, persona que escriu: Xavier Casp se considera una de les millors plomes valencianes del nostre temps.
- Màstil d’una grua.
- Ploma de mar o ploma de sirena, antozou octocoralaris colonials dels gèneros Veretillum, Pteroides i Pennatula, que formen colònies en aparència de flor o ploma.
- Peça blana i llaugera en forma de ploma d’au que té el calamar en l’interior.
- Tindre un home ploma, loc. coloq. Ser afeminat.