Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ploma
ploma, -mes
(Del llatí plūma, mat. sign.)
  1. s. f. Cada una de les peces epidèrmiques còrnees que cobrixen el cos de les aus; consten dun canó inserit en la pell i que es prolonga fòra della en abundants filaments a cada costat.
  2. Conjunt destes peces que cobrixen el cos dun au: Un canari de ploma groga. Venen animals de ploma.
  3. Conjunt destes peces que sutilisen per a omplir coixins, matalafs, etc., una volta separades del cos de lau: Un coixí de ploma dànet.
  4. Ploma de certes aus que, tallat lextrem del seu canó de manera convenient, sutilisava per a escriure o dibuixar.
    1. Instrument per a escriure compost per una lamineta metàlica, a imitació de la punta de la ploma natural tallada per a escriure, i que es coloca en lextrem dun mànec de fusta, de metal, etc.
    2. Ploma estilogràfica, aquella que un depòsit de tinta en linterior del mànec que va suministrant-la a mida que la lamineta escriu.
  5. fig. Acció descriure i estil dun escritor: Era un poeta de ploma rica en descripcions.
  6. Escritor, poeta, lliterat, persona que escriu: Xavier Casp se considera una de les millors plomes valencianes del nostre temps.
  7. Màstil duna grua.
  8. Ploma de mar o ploma de sirena, antozou octocoralaris colonials dels gèneros Veretillum, Pteroides i Pennatula, que formen colònies en aparència de flor o ploma.
  9. Peça blana i llaugera en forma de ploma dau que el calamar en linterior.
  10. Tindre un home ploma, loc. coloq. Ser afeminat.
ref. Si en eixes plomes no voles, be te’n pots tornar al niu.
Buscar ploma en:
  • ploma coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de plomar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de plomar
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: emplomat, plomada i plomat.