ànet, -eda, -ts, -edes
(Del llatí anăte, mat. sign.)
- s. m. Nom donat a diferents aus de la família de les anàtides, de l’orde de les palmípedes, en el bec aplanat. Hi han diverses espècies, algunes domèstiques i unes atres salvages. Els mascles solen ser diferents de les femelles en plomage i colors.
- (Ànet) collvert, (Anas platyrhynchos), V. collvert.
- Ànet de corral o domèstic, ànet domesticat que es cria en casa; en la majoria dels casos deriven de les diverses espècies d’ànets salvages.
- Ànet salvage o silvestre, l’ànet que viu en llibertat, per contraposició a l’ànet de corral o domèstic.
- Ànet mut, (Cairina moschata), la seua principal característica és que no crida.
- (Ànet) roget, (Fuligula nyrocca), V. roget.
- Ànet arlequí, (Histrionicus histrionicus), originari d’Islàndia.
- Ànet de Jamaica, (Oxyura jamaicencis).
observacions/documentació: La forma clàssica ànet sol substituir-se en alguns casos pel castellanisme “pato”. La forma femenina àneda i el seu plural ànedes han caigut en desús i la diferència de gènero es fa utilisant la perífrasis ànet mascle o ànet femella. Hi han diverses classes d’ànet que, com en el cas de collvert o roget, tenen entrada independent en el diccionari. “...dia en que·s tinga mercat capons, gallines, pollastres, oques, anedes ne ous ans de ora de nona”. “Un anet sis diners. Un xibert cinch diners. Un box set diners..."Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de Valencia. 1296. “...lo consell stabli et ordena que no fos nengun carnicer o revenedor de cabrits, gallines, oches, anedes et nenguna altra volateria o caça”. Llibre de consells. 1379. “De les oques e anedes . Los anets e les oques nodrides cn casa son naturalment pus humides que les salvatges”. Tractat de les viandes e dels beures. 1440. “...totes oques o anedes que atrobades seran en la dita cequia o en lo queyxer de aquella, de aquelles pach de pena per cascuna oqua o aneda II diners”. Llibre d’establiments de Llucena. 1580. “Pendre oli de alacrans y oli de ruda, de cada cosa una onsa; greix de anet, miga onsa, y una poca de sera blanca..”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...cap d’esmeralda y rogench pit, / ànets, que obrint son ala estesa, / colpejen l’aygua ab triunfal crit...”. Teodor Llorente. Misa de alba. 1902.